Explicar-nos bé a fora

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Afirmen que és el millor diari en espanyol dels EUA. Té el premi Ortega y Gasset, que lliura El País. Defensa els interessos dels cubans exiliats a Miami sense amagar-se’n gens, amb informacions xocants. Ara és també la veu dels professionals i milionaris llatinoamericans que estan emigrant per motius de seguretat o econòmics des de Mèxic fins a Brasil o Argentina. Per això tenia moltes ganes de veure com tractava El Nuevo Herald la nostra manifestació de l’11-S. Dels altres grans mitjans internacionals tots ja n’heu tingut notícia.

Una vegada més m’ha sorprès, després de dos anys de seguir-lo dia rere dia, amb la comoditat que te’l porten a casa per un preu ínfim i la familiaritat que et dóna trobar-hi tants cognoms d’origen català… La notícia ocupava un destacat a la portada del quadern de Locales, on s’hi inclou, a més La Nación, que comprèn tots els EUA; Moneda, amb informació econòmica i a la darrera pàgina El Mundo, fora d’Amèrica. “Catalanes piden independencia”, p. 6. Això va bé, sembla el destacat setmanal seguint el Barça al bloc de Deportes. I el titular d’una línia a tota pàgina, “Catalanes piden su independencia”. Ho signa AP i és igual per a l’edició digital, però amb aquelles petites diferències que donen el to. Trobes a faltar una agència catalana pròpia potentíssima, com sempre ens deia en Barnils que havíem de tenir.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El titular de la digital ja diferia. Es dimensionava i situava la manifestació amb “Miles de catalanes piden independendizarse de España” i incloïa un parell de declaracions textuals del president Artur Mas, entre elles la que donava suport i deia compartir els motius que inspiraven la marxa. Això sí després dedicava dos paràgrafs a allò que és important per al president Mariano Rajoy.

El que sí que valia la pena era la imatge que il.lustrava la informació. La pancarta dels de Calella per la Independència, ‘Catalunya Nou Estat d’Europa’. Llàstima que el peu de foto no en fes cap referència i fos “Partidarios de la independencia catalana durante una manifestación el martes en la que protestaron contra la crisis económica”. Què? Per què van sortir de 600.000 a un milió i mig de catalans?

Sort n’hi ha que hom s’imagina que qui llegeix un diari en castellà és capaç de traduir dues paraules com nou i estat, o potser he estat de nou massa il·lusa. Em ve al cap que fa un mes entrevistaven a un escriptor i pintor cubà que per la meva incultura desconeixia, Juan Abreu. Amb aquest cognom tan català em va interessar. En poques paraules, segons l’entrevistador, explica la relació amb la ciutat on viu “A Barcelona hi vaig arribar per atzar. És (o era) una ciutat estupenda. Els nacionalistes catalans l’han anat convertint en una aldea. Ja se sap que els nacionalismes empobreixen i embruteixen (…)”. Menys l’espanyol, i el cubà, i el mexicà i el… D’agraïts l’infern n’és ple. Hi ha molta feina a fer entendre que es pot potenciar la llengua, la cultura, l’economia, la justícia social d’un petit país sense deixar de pertànyer al món. I per cert, a mi viure en un poblet no em desagradaria gens. Encara que fos català.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.