Sergi Garcia va gravar en vídeo el seu testimoni sobre l’agressió que assegura que va patir per part d’agents dels Mossos d’Esquadra després de ser detingut quan tornava de participar en una protesta contra les retallades davant la seu del PP a Barcelona. Quan el vídeo, penjat a You Tube, ja acumulava més de 200.000 visualitzacions l’empresa va decidir eliminar-lo a a causa “d’una petició del Govern”, segons es pot llegir al web quan s’intenta accedir-hi.

Com era fàcil de preveure, la censura del vídeo va provocar que més portals i usuaris el difonguessin en resposta i a pesar dels requeriments judicials que han arribat a mitjans per a que retiressin l’enllaç –com per exemple a Llibertat.cat– avui el testimoni de Sergi Garcia circula tranquil·lament per la xarxa, impulsat en gran part per la campanya anomenada precisament #CiUcensura en referència als intents d’evitar-ne la difusió.

L’argument judicial per demanar la retirada del vídeo –que no és un treball periodístic sinó una denúncia ciutadana- és que el seu contingut podia resultar injuriós pels agents i que podia posar en perill la seva seguretat, ja que es podia reconèixer a un dels policies acusats per Garcia. En resposta, els seus autors –l’equip audiovisual del 15M de Barcelona i el Col·lectiu Rereguarda en Moviment- han publicat un vídeo-comunicat on denuncien la pràctica dels agents antiavalots de no dur visible el número de placa corresponent i defensen el seu “dret a identificar els autors dels abusos policials”. A més recorden, en referència a la censura, que “uns mètodes que potser eren efectius en altres èpoques són totalment inútils en l’era de les xarxes socials”.

El testimoni de Sergi Garcia, però, no és l’únic cas recent d’eliminació de vídeos de contingut polític a la xarxa al nostre país. La revista Cafè amb llet que està portant a terme una tenaç campanya de denúncia de diferents irregularitats en el funcionament de la sanitat pública catalana ha denunciat que You Tube ha retirat un vídeo per “difamatori”. En aquest documental d’investigació s’explicaven els detalls d’un informe de la Sindicatura de Comptes on es denuncia la gestió irregular de diferents hospitals i serveis sanitaris i que durant sis anys ha passat desapercebut.

Cafè amb llet ha rebut, per aquestes publicacions una demanda per difamacions que arribarà als jutjats el proper 27 de setembre, abans que els casos de corrupció que ha denunciat, problema que no ha d’afrontar El País, l’altre mitjà que s’ha fet ressò dels fets. Els editors de la revista també han fet públic els boicots a la seva distribució que rep de part de diferents ajuntaments i hospitals públics de l’Alt Maresme i La Selva, la seva àrea d’influència. Tot plegat el que consideren una campanya per a “fer-nos callar”.

Però tenen sentit aquestes accions de censura en l’era de les xarxes socials, tal com denúncia el video-manifest del 15M? No si és té en compte el que es coneix com “l’efecte Streisand” segons el qual un intent de denúncia a internet acaba tenint un efecte contrari, incrementant la difusió del que es volia amagar.

En canvi, els mitjans tradicionals s’han interessat, per ara, ben poc  –amb excepcions- per aquestes dues històries, a pesar del seu impacte a internet i de la quantitat de notícies que es publiquen  sorgides precisament de les xarxes socials.