Un conflicte que no es perd sempre

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

En el món dels mitjans, sobretot dels mitjans privats, els periodistes es troben sovint atrapats entre els interessos empresarials del mitjà i el servei a la informació no adulterada.

Hi pensava aquest dilluns passat quan Jordi Basté entrevistava Albert Om per parlar de la nova etapa del seu programa, ’El Convidat‘. Tal i com es preveia, el programa de TV3 va liderar la seva franja i això no va ser cap obstacle perquè des d’una ràdio del Grup Godó, que també compta amb un canal de televisió, s’analitzés la proposta d’Om tot i la promoció evident que això significava. La lògica empresarial (sic!) podria haver ignorat el programa de la televisió pública però la lògica periodística es va imposar per l’interès evident dels oients per la proposta i atenent, també, al valor social de la llista d‘entrevistats que passaran pel programa durant aquesta temporada.

Més significatiu encara em va semblar el comportament del director i de la resta de l’equip d’El món a Rac1 en relació a les accions realitzades per la campanya popular ‘No vull pagar‘ a finals del curs passat. En aquell cas, més enllà de les dinàmiques empresarials del propi grup de comunicació, hi havia l’afegit específic que Abertis és un dels anunciants principals d’aquest programa de ràdio. La cobertura de l’equip de Jordi Basté va ser impecable i també en aquell cas els interessos de l’empresa periodística amb un anunciant van quedar supeditats a la lògica periodística.

Em direu, i és cert, que el director d‘un programa líder a la seva franja horària té més marge de maniobra que el redactor estacat a la taula amb un contracte precari però molt em temo que tenim massa exemples de silencis còmplices de companys de professió en posicions que podríem considerar prou còmodes com per garantir la seva independència professional.

Les llufes i les generalitzacions són útils simplificar el nostre mapa comunicatiu però val la pena analitzar cas per cas per denunciar quan, efectivament, interessos aliens fan sucumbir la independència periodística.

I a l’inrevés: els qui treballem o col·laborem amb mitjans de comunicació especialitzats i/o d’audiències minoritàries hem d‘estar amatents per garantir la llibertat d’expressió, oferir una pluralitat d‘opinions i defugir el dogmatisme il·luminat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.