Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Foto: Prats i Camps

El tsunami que ja ha “contaminatEl Periódico i La Vanguardia arriba ara a la capçalera de Prensa Ibérica? Difícil de preveure, però l’exemplar dels diumenge passat de Levante és digne de ressenya.

Per començar les conseqüències dels nous Pressupostos Generals de l’Estat espanyol (PGE) al País Valencià van fer enfadar, i molt, a la redacció. El titular de l’edició en paper no deixava cap dubte de la posició del diari, i és que els números canten: “Rajoy retalla un 35% la inversió a la Comunitat Valenciana i la deixa al nivell de fa una dècada”. Als subtítols s’especifica que la partida destinada al Corredor Mediterrani es rebaixa uns altres 61,7 milions i que “cada valencià rep 127 euros per obres front als 271 de la mitjana estatal”.

Ja dins del diari, un dossier de tres pàgines amplia la informació i dóna detalls dels projectes que quedaran aturats –com el transvasament de l’Ebre- o els que més o menys se salven –com el complex 9 d’Octubre,- a més d’una gràfica històrica de l’evolució de les inversions estatals al País Valencià des de l’any 2000 i que s’han trobat sempre per sota la mitjana comunitària. Acompanyant la part informativa, l’editorial no pot ser més contundent. Sota el títol “Un greuge amb majúscules” l’opinió de la capçalera recorda les campanyes victimistes dels dirigents del PP valencià durant els mandats de Zapatero a la Moncloa i assegura que el càstig als valencians és pitjor ara que llavors, posant com a exemple la pràctica desarticulació del projecte ferroviari que connectaria el País Valencià amb Europa. Ahir i avui nous articles d’opinió han reforçat aquesta línia editorial.

La indignació pel maltracte econòmic arriba, a més, en el mateix exemplar que inclou un ampli dossier sobre com el procés sobiranista a Catalunya afecta la política valenciana, encara que el més probable és que tot sigui més aviat una casualitat i que aquest segon fos elaborat abans de fer-se públics els PGE.

El reportatge –i a pesar que en portada i en un subtítol resumeix que “El procés [sobiranista] obliga l’esquerra nacionalista a tallar llaços amb els seus afins del nord”- pregunta a les diferents opcions valencianistes –PSPV, Bloc i ERPV- sobre la crisi oberta entre Catalunya i Espanya, però aquestes no veuen les suposades amenaces que el periodista deixa caure sinó més aviat moltes oportunitats, cadascú segons els seus interessos. “Permetrà fer avançar la consciència independentista al País Valencià”, en el cas d’ERPV; “facilita plantejar el model federal”, PSPV”, o “serà el moment d’invocar la ‘Clàusula Camps’”, Bloc. A més, cap dels tres dirigents polítics citats –més alguns exdirigents, com Pere Mayor- creuen que l’anticatalanisme doni ja resultats polítics al País Valencià. Opinió amb la que coincideix el president del lobby empresarial Proave, Federico Félix, tot i ser molt crític amb el nacionalisme. Un argument que sembla avalat per la brillant absència que, per ara, han tingut els corrents anticatalans valencians en tot el debat sorgit des de la passada Diada.

També els representants del món acadèmic i empresarial entrevistats –el reportatge no inclou cap personalitat social o cultural- enfoquen Madrid com el problema. “Ens deixa més a la intempèrie de l’inclement nacionalisme espanyol” assegura el degà de la Facultat d’Economia de la UV, Vicent Soler, per qui els valencians “tindrem més problemes amb Madrid que amb Barcelona”. Mentre que el president de la Patronal Cierval, José Vicente Gómez, creu que cal “reivindicar un finançament autonòmic just”.

No sembla, conclou el reportatge, el moment de demanar la independència al País Valencià, encara que el diari no dóna cap argument objectiu per oposar-s-hi.