Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’ordre de la l’Audiència de Barcelona per tal que els quatre agents dels Mossos d’Esquadra condemnats per tortura ingressin a la presó en 45 dies ha “sorprès” el cos, segons declaracions del comissari portaveu, Joan Miquel Capell. No és estranya aquesta sorpresa, ja que si finalment es produeix aquest empresonament –és la quarta vegada que el tribunal es pronuncia en aquest sentit, i fins i tot alguns mitjans ja havien donat els fets per succeïts- serà la primera vegada que membres de la policia autònoma compleixen una pena de privació de llibertat per un delicte de tortures.

I no és per manca de denúncies ni de condemnes, però quan aquestes segones es donen, o bé són mínimes o bé els agents són indultats pel Govern espanyol. Ni tan sols l’alarma social desencadenada per la difusió d’unes imatges gravades amb càmera oculta en que tres policies pegaven a un detingut a la comissaria de Les Corts de Barcelona va impedir que la condemna es limités a una multa.

Una realitat, però, que no sols és privativa dels Mossos d’Esquadra sinó que es troba generalitzada a la resta de cossos de seguretat de l’estat, on és una pràctica corrent indultar els policies condemnats per tortures o maltractaments. Almenys 33 agents es van beneficiar d’aquesta mesura de gràcia entre el 1990 i el 2008 arreu de l’Estat espanyol i des de 1995 no hi ha hagut cap condemna per tortures en relació al conflicte basc. Per contra, no ha estat possible trobar cap notícia o informe que certifiqui que un policia ha complert una pena de presó –encara que es probable que n’hi hagi- i les condemnes en ferm s’han limitat a multes, inhabilitació professional o concessions automàtiques de la llibertat condicional. Aquest cas no ha estat una excepció, i els agents condemnats ja van rebre primer una reducció de condemna per part del Tribunal Suprem i després un indult parcial de l’executiu espanyol. Tan sols la perseverança de la magistrada Carmen Sánchez Albornoz –que es justifica per “la repulsa especial i l’alarma social” que generen els fets,- pot suposar un canvi del guió habitual.

Mentrestant, el debat sobre els drets humans a les comissaries, presons i centres d’internament d’estrangers continua sent esquivat pels mitjans de comunicació, a pesar dels periòdics informes d’institucions com Amnistia Internacional o la Relatoria de Drets Humans de l’ONU indicant que la tortura a l’Estat espanyol és una pràctica més que esporàdica. Només el passat mes de gener morien a Catalunya quatre persones mentre es trobaven sota custòdia policial. L’última vegada que es va donar algun tipus de controvèrsia pública va ser al llunyà 2007, arran de l’aprovació pel llavors conseller d’Interior, Joan Saura, d’un codi de bones pràctiques per al cos policial que va acabar decantant-se, més aviat, en favor de la laxitud dels sistemes de vigilància i control interns.

Aquesta vegada, la majoria de mitjans –i sobretot els quatre diaris impresos a Barcelona- s’han limitat a publicar uns teletips d’agència amb l’ordre de l’Audiència de Barcelona i repassant breument l’historial de recursos i moviments per evitar l’empresonament per part dels condemnats. Tan sols El Periódico ha publicat una peça pròpia, però no s’ha dedicat cap columna ni editorial a reflexionar sobre el tema. Tangencialment, El País, va dedicar un article d’opinió i un altre editorialitzant el mes de juliol –durant la penúltima ordre d’ingrés a presó imminent d’aquest mateix cas- criticant l’ús de l’indult com a fórmula per burlar la separació de poders, però sense entrar en la matèria dels drets humans i el control dels seus guardians. Aquest mateix diari publicava també, fa sols deu dies, un extens reportatge sobre la pràctica de la tortura i la seva manca d’investigació centrat en el conflicte basc.