Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Polèmica majúscula per les càrregues policials davant el Congrés dels Diputats de Madrid –que van arribar fins a les andanes d’Atocha,- les peticions de la Delegada del Govern espanyol a la ciutat, Cristina Cifuentes, en la línia de “modular” el dret a la manifestació i la comprovació gràfica que hi havia policies de paisà encaputxats enmig dels incidents violents.

Els mitjans dels Països Catalans han mantingut un perfil baix sobre el tema, limitant-se a publicar algunes notes d’agència sobre la defensa de l’actuació policial per part del ministre espanyol d’Interior, Jorge Fernández Díaz, i, posteriorment, l’anunci d’aquest mateix ministeri que iniciarà una investigació interna sobre aquesta mateixa actuació. Només El Periódico ha pujat més el to dedicant la portada al “rebuig total a limitar el dret a manifestar-se”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’excepció ha vingut de Las Provincias, que s’ha fet ressò d’una notícia que ha aparegut també a diferents mitjans madrilenys. Segons el rotatiu de Vocento, el protagonista dels famós vídeo “Que soy compañero, coño!” –amb més d’un milió de visualitzacions només al YouTube,- el policia encaputxat que és colpejat pels agents de la UIP –antiavalots- ha perdut fins a un 30% de la visió d’un ull i podria quedar incapacitat per a fer la seva feina.

Però el reportatge deixa molt clar que les ferides no van ser produïdes per la càrrega que es veu al vídeo, sinó per una pallissa rebuda per part de “radicals” que li van provocar “un traumatisme cranioencefàlic, traumatisme costal, una fissura intercostal i un fort impact, possiblement un cop de peu, a l’ull dret”, causant de la lesió abans esmentada. Els cops rebuts dels policies enmig de la confusió –al segon deu del vídeo es pot observar clarament com un antiavalot li clava un cop de peu- no s’esmenten al text.

Conscient de la dificultat d’explicar una versió dels fets diferent al que han vist milions de persones el periodista avisa que “tothom va interpretar que era una detenció errònia d’uns agents de paisà a un altre policia d’incògnit” per després afirmar que “no va ser així”. Llavors comença la seva versió del relat, amb la infiltració de l’agent –presentat com un “dels experts més grans en col·lectius radicals i violents”,- la motivació d’aquestes pràctiques, l’agressió patida a mans d’alguns manifestants i la posterior salvació per part d’altres agents de paisà i, finalment, les UIP. El to de l’article agafa a vegades un to novel·lesc –“el funcionari ferit, encara commocionat i desorientat, s’aferra al seu detingut”- i no s’explicita clarament quines són les fonts, encara que és obvi que aquesta és la versió policial, un actor amb interessos molt clars en el conflicte.

Encara que la versió exposada a l’article sigui la certa –això no es pot saber, encara que, com a mínim, oblida els cops rebuts per part d’altres agents i gravats al vídeo- el to de l’article es rendeix totalment a la visió policial dels fets, sense oferir cap versió alternativa ni avisar el lector que les seves són unes fonts interessades.

Tampoc tracta d’anar més enllà en la seva relació amb les fonts –no queda clar si són agents individuals o sols fa referència a informes oficials- i preguntar-los, per exemple, perquè durant anys s’ha negat l’existència d’uns infiltrats a les manifestacions que ara són presentats com a “pràctica habitual”.

Actualització (5/10/2012): Ahir mateix els informatius de La Sexta van assegurar -segons fonts que tampoc van indentificar- que el policia ferit en va resultar arran dels cops dels mateixos antiavalots i que la ferida és temporal i no deixarà seqüeles permanents.