La personificació d’un país

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

D’un temps ençà, part de les capçaleres escrites catalanes han reforçat el relat del que succeeix a casa nostra a través de la identificació Artur Mas-Catalunya. La identificació President i país ja era una pràctica comuna en l’època de Jordi Pujol que, casualment o no, es va perdre amb els governs de Pasqual Maragall i José Montilla, anomenats “tripartit” i que es va recuperar a partir de la victòria de Convergència i Unió a les eleccions catalanes de 2010. Aquest estiu, però, he tingut la sensació que tot plegat anava a més. Segurament no sóc l’únic que ha trobat excessives algunes portades de l’Ara i La Vanguardia emmarcades en aquesta línia.

Tot plegat em porta a recordar que el nostre no és un sistema presidencialista. El sistema polític català es basa en un Parlament on la importància, en teoria, recau més en els partits polítics que en els diputats. Així mateix, amb dades a la mà, CiU va aconseguir 1.200.000 vots aproximadament en les darreres eleccions catalanes, menys d’un 25% del cens electoral, i que Artur Mas, específicament, en va treure poc més de 862.000 vots (16.26% del cens electoral) com a cap de llista a la demarcació de Barcelona. Per tant, lluny de la majoria.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

No em malinterpreteu. Evidentment, no nego la legitimitat d’Artur Mas a formar Govern.  I no vull negar la importància dels lideratges polítics i menys de la del President de la Generalitat, però des d’un punt de vista periodístic em qüestiono si la nostra és la tasca de personificar un país. Mas no és Obama ni Putin ni Ahmadinejad, no gaudeix ni d’una quarta part del seu poder polític i el nostre és un sistema parlamentari i no presidencialista. A més a més, la tant esmentada diversitat catalana és un fet que mal pesi alguns va molt més enllà de la imatge, les paraules i la comunió que moltes capçaleres atorguen a Artur Mas. Aquella famosa diversitat catalana.

En moments com els actuals i quan no només cal apel·lar al poble sinó que cal que actuem com a tal, crec que la rigorositat dels mitjans passa per entendre que la nostra és una societat complexa i que més enllà del respecte a les nostres institucions han de fer un relat complert que doni joc a tots els actors de la nostra societat. Els mitjans catalans jugaran un paper clau, imprescindible, en aquest procés d’alliberament nacional que s’albira més proper que mai. I per fer-ho bé, caldrà que construeixin un relat de poble, de país, de diversitat. Serà més creïble, més democràtic, més real i permetrà identificar millor el veritable motor de canvi que tots sabem que no és únic polític, sinó que és un poble convençut de fer un pas endavant. Seguim-lo a ell i no a una sola persona que si mai faltés aquesta, no perdríem el món de vista.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.