La CCMA és intocable?

Poso la ràdio… i coi, no hi ha manera de trobar iCat FM. D’un dia per l’altre, algú m’ha furtat la meva emissora musical preferida. El meu fill vol mirar dibuixos animats… i coi, al Súper 3 emeten un documental d’investigació mèdica.

Se’ns diu que aquestes retallades suposaran un estalvi per a les arques de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de 12,4 milions d’euros… però com a espai comunicatiu realment ens ho podem permetre?

Entenc que la maniobra d’emmudir iCat FM s’inscriu en la lògica d’afavorir RAC 105. Bé, fins aquí puc entendre que l’estratègia de l’actual Govern -ja iniciada pel tripartit- ha consistit en aprimar les emissores de Catalunya Ràdio per lliurar la preeminència del dial a una empresa privada -Godó, ara; Prisa, durant el tripartit, per bé que també aquesta jugada els va sortir malament.

Ara, carregar-nos el Súper 3, en un moment en què la canalla pot passar-se 24 hores al dia mirant Boing, Disney Channel i Clan, i quan no hi ha cap oferta privada en català…, ho trobo un suïcidi. De fet, ja vaig trobar surrealista l’eliminació de TV3CAT, però segurament tocava fer un gest d’austeritat.

Si realment s’han passat les tisores per fer quadrar el pressupost… em pregunto: realment els elevats sous de la CCMA són intocables? Hem de continuar suportant els 217 contractes fora de conveni -un 10% del total- o els hem de despatxar per la immoralitat que ja suposen “per se”? Tots els alts càrrecs que ronden per la casa realment hi són imprescindibles?

Qualsevol empresa que vol quadrar el pressupost sap que el capítol 1 és clau. Però en aquesta professió nostra sembla un tabú, quan de la Corpo es tracta… Ara bé, quan el desfasament pressupostari ja afecta a temes de país… no ens ho hauríem de començar a plantejar?

Quan el president d’El País, Juan Luis Cebrián, va anunciar divendres un ERO que afectarà 150 periodistes i va dir que “no podem seguir vivint tant bé”, la reacció instintiva del gremi va ser respondre-li amb un: “I tu què, que guanyes 13 milions d’euros?” Trist argument, el del “i tu, més!” Realment cal que el tema de debat a l’hora de dinar entre treballadors de TV3 sigui si podrem continuar mantenint el iot de l’Empordà?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.