Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir es va celebrar el 9 d’octubre més convuls dels darrers anys, i no per les agressions i amenaces que l’extrema dreta acostuma a realitzar durant la Processó Cívica del matí, que enguany han quedat eclipsades per les protestes molt més massives contra les retallades, protagonitzades pels treballadors de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), que a més estaven en vaga, i Ferrocarrils de la Generalitat (FGV).

Precisament aquest canvi en l’ambient de l’acte institucional, durant 30 anys monopolitzat per l’extrema dreta, pot servir per exemplificar el nou estat de la política valenciana, amb una situació social explosiva, un Govern en fallida econòmica i política i canvis sociològics de fons, tal i com venia a reforçar una contundent enquesta publicada ahir a El País, preveient una davallada de fins a 15 punts i 13 diputats per al PP mentre Compromís i Esquerra Unida duplicarien els seus resultats.

Un canvi de tendència que va saber copsar el President valencià, Alberto Fabra, en posar sobre la taula –amb tota la moderació que suposa fer-ho des de “la lleialtat a Espanya”- la reivindicació d’una millora del finançament autonòmic, ara per ara llastrat per un dèficit que arriba fins al 6,4% del seu PIB, i això en una autonomia que es troba 10 punts per sota de la mitjana de renda de l’Estat espanyol. Fa pocs dies era la patronal ProAVE –gens sospitosa de nacionalista- la que havia demanat als polítics valencians tractar de resoldre aquest greuge.

Però no sembla que els diaris del Cap i casal percebin la nova situació, o com a mínim no els seus editorials. Las Provinciasrecull la reivindicació econòmica, assumint totalment els plantejaments de Fabra, però incidint especialment en buscar les diferències amb Catalunya –“Una celebració que res va tenir a veure amb la recent Diada catalana” comença el text- i posant un èmfasi tal en l’espanyolitat del País Valencià –“l’autonomia es troba amb Espanya”,- que s’arriba a diluir completament la crida que el mateix diari fa a “una posició més activa i combativa” per part del Consell.

Pitjor Levante, que ni tan sols esmenta al seu editorial el que va ser el punt central de la vida política de la Diada i es limita a fer una sèrie de referències a l’anticatalanisme, el dia festiu, la tensió social generada pels efectes de la crisis i la manca de consensos que genera el 9 d’Octubre sense acabar d’entrar a concretar res.

En canvi, molt més contundent i clar resulta l’editorial de l’Ara, únic diari de Barcelona que se centra en aquest tema. Sense amagar la seva simpatia per l’oposició –“canvi esperançador”- el diari descriu el “drenatge de recursos per part de l’Estat” al País Valencià que la crisi tan sols ha posat en evidència, esmenta l’enquesta d’El País i recorda que els empresaris ja s’han sumat a aquesta reivindicació.