Som notícia

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquests dies que vivim marcaran, sense cap mena de dubte, el futur de Catalunya i d’Europa. És per això que els mitjans de comunicació catalans, espanyols i els de la resta del món han posat una atenció especial en els esdeveniments que s’han succeït, de manera ininterrompuda, des de la manifestació de l’11 de setembre.

Cada dia veiem més i més noticies, referències, articles d’opinió, reportatges i fins i tot dossiers, parlant del procés d’autodeterminació que s’ha engegat a Catalunya i de l’augment del sentiment independentista del poble català.

Des de les grans cadenes internacionals com la BBC, Al Jazeera, la CNN o Russian Today, fins a diaris tan influents a nivell mundial, com el New York Times, el Financial Times, The Guardian, Le Monde o Il Corriere della Sera, entre altres, s’han fet ressò de cada fet destacat que s’ha viscut en les últimes quatre setmanes.

Segurament és la primera vegada que molts d’aquests mitjans parlen de Catalunya en singular, separadament d’Espanya, i que en parlen des d’aquí i d’una manera documentada.

Aquesta és una gran oportunitat per nosaltres com a nació que aspira a construir el futur amb les eines d’un estat propi, tan independent o tan interdependent com qualsevol dels 192 estats que tenen cadira, veu i vot, a Nacions Unides o els 47 que formen el Consell d’Europa.

I aquesta oportunitat passa, d’una manera destacada, per aconseguir sortir “als papers”. I aparèixer amb la precisió i pluralisme exigibles a uns mitjans de referència com aquests que, fins fa poc, no es caracteritzaven pas per una informació rigorosa del conflicte Catalunya-Espanya, entre altres coses, perquè s’ho miraven des de Madrid, seu de la totalitat de les principals corresponsalies internacionals.

De com arribi aquesta informació a les institucions, governs i persones influents de la política i l’economia internacionals en depèn, en bona part, la oposició al procés o la comprensió i, fins i tot, el suport a la causa dels catalans.

Arribats a aquest punt ens hauríem de demanar si nosaltres, com a periodistes compromesos amb el país, podem contribuir d’alguna manera a una millor informació i a la creació d’un estat d’opinió favorables en els mitjans de comunicació internacionals. I la resposta és si. Hi podem fer i hi hem de fer molt.

Un exemple del què estic dient és l’article “Spanish Prisoners” de Jaume Clotet i Ricard González, col·laboradors de l’Ara, que el dimecres de la setmana passada publicaven a les pàgines d’opinió del New York Times. Són 5.500 caràcters què deixen ben clares les diverses causes que expliquen el què va portar a un milió i mig de persones a reclamar, al carrer, la independència i a un 51% dels enquestats a dir que votaran si, quan se’ls demani si volen que Catalunya sigui un estat independent.

És en aquesta línia que hauríem d’explorar, com a professionals, el paper que podem jugar per contribuir a la difusió del procés cap a la independència. El ventall de possibilitats que se m’acudeixen ara mateix, és llarg, però per posar només alguns exemples, apunto la necessitat que hi ha de respondre de manera rigorosa i documentada aquells articles que menteixin o que tinguin enfocaments esbiaixats o incomplerts. Igualment, cal explorar les col·laboracions amb mitjans d’altres països, o oferir-nos al Centre Internacional de Premsa de Barcelona per acompanyar o assessorar corresponsals i enviats especials o donant suport a l’amic Martí Estruch, que s’ha fet càrrec, per encàrrec del Govern, del  programa internacional de comunicació i relacions públiques “Eugeni Xammar”.

Tenim molta feina per fer i, parafrasejant un lluitador dels de pedra picada, en Joan Ballester i Canals, “entre tots, ho farem tot”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.