Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Foto: Jordi Borràs

Són habituals els escàndols per la forma en el que els mitjans de dretes amb seu, sobretot, a Madrid tracten temes relacionats amb els Països Catalans. Tergiversacions, informacions interessades, opinions i editorials insultants i fins i tot mentides són habituals en les pàgines dels diaris o les graelles de les televisions i ràdios –tal com recull avui un quadern El Punt Avui- conegudes habitualment com la “caverna”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Però encara que sembli impossible existeix a internet un espai encara més a la dreta. Es tracta de petits digitals amb poca elaboració i difusió, alguns d’ells vinculats a formacions d’extrema dreta i que aprofiten les possibilitats de la xarxa per difondre un ideari xenòfob, autoritari i ultraespanyolista, encara que alguns intentin polir certs aspectes estètics i lingüístics per oferir una imatge més neutra. Però aquesta radicalitat i baixa audiència no els impedeix, a alguns d’ells, comptar amb publicitat de grans empreses i col·laboracions de polítics i escriptors mediàtics que els ajudin a sobreviure econòmicament.

Un d’aquests digitals que més ressò ha obtingut últimament és Alerta Digital, ja que va ser qui va publicar la famosa entrevista en la que el coronel retirat de l’exèrcit espanyol, Francisco Alamán, assegurava que la independència de Catalunya seria per sobre del seu cadàver –polèmica que el diari ha explotat fins l’esgotament, amb desenes d’entrades relacionades.- Editorialment és proper al franquisme sociològic, amb molts dels tics de l’extrema dreta clàssica –nacionalista espanyol, antipolític, antisemita i militarista- i és especialment virulent –fins arribar a l’obsessió- en les seves crítiques als musulmans, donant molta veu a Josep Anglada i la seva Plataforma x Catalunya, fins i tot perdonant-li la seva ambigüitat en el tema nacional català. Recentment ha trobat en el procés sobiranista català un filó en el que recentment ha dirigit bona part dels seus esforços, encara que algunes de les seves notícies, amb poca relació amb la realitat, és difícil saber si pretenen ser serioses. Els seus columnistes estrella són, segurament, l’ex-dirigent d’extrema dreta, Blas Piñar, i el polèmic historiador Pío Moa. Partits com España2000 o Regeneración –del famós piulador Enrique de Diego,que també hi col·labora a la secció d’opinió- s’hi anuncien, compartint mòduls amb empreses com ONO, Movistar, Repsol o l’asseguradora Axxa.

En una línia similar hi ha Minuto Digital del qual en va ser directora Yolanda Couceiro, portaveu de la plataforma ultra España y Libertad. Aquest portal era obertament racista –amb seccions especials com Islam o Immigració- i no tenia cap problema en emprar paraules com “moro”, “negrata” o “charnego”. Recentment s’ha moderat, cuida més el llenguatge i ha desactivat la secció d’immigració –que bàsicament recollia qualsevol fet negatiu protagonitzat per immigrants extracomunitaris- però continua la seva obsessió per qualsevol fet que vinculi islam amb violència. A diferència d’Alerta Digital, aquest diari manté una campanya contra Anglada i la PxC a la que acusen de “separatista” a més de ser editorialment pro israelians. Últimament també s’han especialitzat en explicar el procés català i la portada d’avui –en la que la primera notícia és la convocatòria de la manifestació de Barcelona per la unitat d’Espanya- està pràcticament dividida a arts iguals entre notícies referents a Catalunya i a l’Islam. Per promocionar-se compta amb la figura d’Aleix Vidal Quadras com l’únic dels columnistes de referència amb cert reconeixement mediàtic. Per finançar-se compten amb anuncies de Pizza Domino’s, Good Year o Vodafone. La seva edició valenciana –anomenada Mediterráneo Digital i ja clausurada- comptava sempre amb un anunci permanent de Marina d’Or.

Els altres digitals de referència de l’extrema dreta ja són lligats a partits polítics com Identitaria –España2000- i Tribuna Europea –Movimiento Social Republicano,- en els que els comunicats dels partits són penjats com a notícies informatives i l’única publicitat i signatures que hi ha són relacionades amb les respectives formacions. Sobre la manifestació per la unitat d’Espanya celebrada avui a Barcelona es referència en un vídeo en que es veu militants del MSR enganxant els cartells convocant-la de la Plataforma Catalans i d’Espanya.

Capítol a part mereixen els digitals vinculats al moviment blaver, com ValenciaFreedom o El Palleter. El primer és bàsicament un fòrum amb algunes notícies repescades de la premsa de dretes i comunicats d’associacions d’aquesta línia. Que la pàgina està en hores baixes ho demostra el fet que totes les notícies més llegides van ser penjades el 2006 i 2007 i la poca activitat del fòrum a pesar que aquestes dates –amb el 9 i el 12 d’octubre- són tradicionalment les de més inflamació anticatalana, el leit motiv principal del seus participants. Per la seva banda El Palleter és un diari digital vinculat a la ja desapareguda Coalició Valenciana –encara manté els al web de la formació, tot i estar desactivat- i és propietat del seu ex-dirigent Juan García Sentandreu, que hi apareix com a columnista de referència, i que la deu finançar de la seva fortuna privada, ja que no hi consta cap tipus de publicitat.