Actitud i mètode, coi!

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Actitud i mètode. Aquestes són les dues premisses que des del Grup de Periodistes Ramon Barnils sempre hem considerat essencials per a qualsevol periodista. És a dir, que per fer un periodisme rigorós, crític i independent –com el que defensa el Grup- abans que res, molt abans dels coneixements i del background, cal tenir actitud i mètode. L’actitud ha de ser crítica i vigilant, una alerta permanent, que ha d’esdevenir la base del mètode de treball. Només així podem intentar trencar les inèrcies viciades de la professió, les jerarquies informatives que acaben mecanitzant la feina, adormint l’esperit crític i afavorint l’autocensura.

No és fàcil. Ningú ho ha dit mai, i menys nosaltres. Però hi ha dates en què l’absència d’actitud i de mètode esclaten d’una forma especialment feridora. I aquest 12 d’Octubre n’ha estat una. Ho hauria pogut ser per molts motius -i, amb tota certesa, n’hi ha hagut uns quants de motius-, però em vull centrar en un de sol: la credibilitat que, per unes inèrcies viciades, hem acabat donant a certes fonts d’informació que en realitat no ho són. És el cas de la delegació del govern espanyol a Catalunya a l’hora de xifrar els manifestants. Com pot ser que situem al costat de la Guàrdia Urbana i dels organitzadors, les dues fonts habituals (un altre tema que donaria per a un estudi a fons sobre les delirants diferències de càlculs), una delegació governamental que mai ha explicat com compta els manifestants?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Podem deduir que l’organització té un mínim servei de seguretat i una mínima comissió organitzadora que, encara que sigui pel broc gros, compta els assistents a la seva convocatòria. De la mateixa manera, podem deduir que la Guàrdia Urbana -per motius de seguretat ciutadana- també compta constantment el número de ciutadans concentrats en qualsevol convocatòria. Fins i tot, podríem donar fiabilitat a una informació procedent de la conselleria d’Interior del govern de la Generalitat, que gestiona la policia i la seguretat ciutadana a tot el país. Ara bé, la delegació del govern espanyol a Catalunya, que només és un enllaç administratiu i simbòlic, que fa de tentacle de les forces de seguretat de l’Estat, que al nostre país no tenen cap competència en seguretat ciutadana, quin coi de credibilitat informativa tenen? A qui utilitzen per comptar els manifestants? Als policies nacionals espanyols que vigilen la seu de la delegació? A la mateixa delegada María de los Llanos de Luna?

Hauríem de ser una mica seriosos. Ni tan sols parlo de rigor, només de seriositat. Atorgar la qualitat de font informativa a la delegació del Govern espanyol a Catalunya en un tema en què no té cap mena de competència és, senzillament, poc seriós. No té cap explicació periodística i condueix al ridícul professional. Si la Llanos de Luna vol fer el ridícul dient que l’11-S hi havia 600.000 manifestants, quan la Guàrdia Urbana en va comptar 1.500.000, per dir després que el 12-O n’hi havia 65.000 quan la Guàrdia Urbana en va comptar 6.000, ella mateixa! Que faci el ridícul tant com vulgui! Però, si us plau, no li fem el joc fent el ridícul nosaltres mateixos!! Una mica d’actitud, coi! Una mica de mètode!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.