Avui comença el saló immobiliari Barcelona Meeting Point (BMP) i per això és normal que el president del seu comitè organitzador, Enrique Lacalle, sigui citat als mitjans, que, entre d’altres coses van fer una àmplia cobertura de la roda de premsa de presentació de l’esdeveniment. També, seguint la dictadura de l’actualitat, Lacalle ha iniciat una gira per bona part dels mitjans de comunicació per explicar la situació del món del maó a Catalunya i l’Estat espanyol, com per exemple al Matí de Catalunya Ràdio, on Manuel Fuentes el va entrevistar ahir.

Durant el programa –i en la resta de mitjans en que ha intervingut directament o indirecta- Lacalle assegura que el preu dels pisos “ha tocat fons”, que hi ha inversos estrangers interessats en comprar immobles a Catalunya –sobretot russos- el que demostra que “és un bon moment” per comprar-se un habitatge i que el sector de la construcció és sòlid i que està iniciant ja la seva recuperació després de passar “moments difícils”. En cap moment de l’entrevista Lacalle fa una crítica al model econòmic que va generar la bombolla immobiliària –sols a alguns dels seus mètodes, com l’excessiu endeutament exterior- i, al contrari, aposta per reemprendre la mateixa via tan aviat com “les condicions ho permetin”.

És d’esperar que algú que dirigeix “l’única fira immobiliària internacional i professional de l’Estat espanyol” tingui cert criteri a l’hora d’avaluar la situació, però també seria d’esperar que els mitjans tinguessin la capacitat crítica d’avaluar el personatge entrevistat o citat i posar les seves opinions en un context suficient per a que el lector o espectador se’n puguin fer una idea.

Per a fer aquest context només cal una mica de recerca a l’hemeroteca per averiguar que les capacitats de Lacalle com a previsor del futur són bastant limitades. En el 2002, en plena voràgine constructora va assegurar que “calia refredar els preus dels habitatges”, però va negar que hi hagués cap “bombolla”. El 2006, menys d’un any abans que explotés l’escàndol de les subprime als EUA defensava que aquell era “un model extraordinari a seguir” i menysvalorava les acusacions de corrupció que aquest generava.

Ja amb la crisi sobre la taula i el BMP enmig de l’huracà, va presentar la 13a edició de la Fira del 2008 com la “més internacionalitzada”. Llavors, com avui, va destacar la presència d’inversors de l’Europa de l’Est i Amèrica Llatina. El 2009, després d’organitzar una versió low cost del BMP, on es podien trobar pisos rebaixats fins a un 30% dels preus de llavors, Lacalle va afirmar que aquest havia “representat un canvi de tendència” i que havia permès que la “demanda continguda” que s’havia anat acumulant acabés esclatant.

L’any passat, coincidint de nou amb el BMP va explicar que els preus dels pisos havien “tocat fons”i que hi havia un “desembarcament” d’inversos estrangers, sobretot russos, als quals els “encanta Barcelona i Espanya”. El passat mes de març, en motiu del Russian Meeting Point, celebrat a Andalusia va anunciar l’arribada de milers de compradors d’habitatges –sobretot de luxe-provinents del país eslau.

Naturalment Lacalle té tot el dret a defensar el seu negoci, però els mitjans haurien de ser capaços de separar propaganda i informació i posar cada declaració o personatge en el seu context, com fa, per exemple, l’Ara al recordar que Lacalle va pronosticar el 2009 que els preus dels pioso “difícilment” baixarien. “Des d’aleshores han caigut un 25% a Catalunya, segons les estadístiques de l’INE”, aclareix el diari.