Els perills de distorsionar la realitat

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Surt el general Manuel Fernández-Monzón a la televisió i reconeix que la manifestació de l’onze de setembre havia agafat desprevingut “fins i tot” el CNI, que havia actuat amb “negligència”. I jo em pregunto: Com pot ser què tot un servei d’intel·ligència no copsara un ambient que a Catalunya vivien fins i tot els nadons de pit? I crec, també, que tinc una resposta: els espies espanyols espien, bàsicament, a partir de les lectures de la premsa de la caverna madrilenya.

I és que els mitjans de la dreta espanyolista porten anys desinformant sobre el creixement de l’independentisme, dient que no passava de ser una cosa de quatre gats –versió una mica  contradictòria amb la suposada opressiva dictadura nacionalista, però deixem-ho aquí-: Consultes sobiranistes? Han votat quatre i a més han fet trampa; declaracions de reputats professionals o intel·lectuals? Estómacs agraïts de la menjadora de la Generalitat; Creixement del malestar social? Manipulació de les enquestes per part del “CIS de Mas” i ells ja s’encarregaven de fer els seus propis sondeigs amb resultats molt més agradables. I així, com l’espia ideat per Graham Greene a “El nostre home a l’Habana” que es dedicava a desinformar sistemàticament els seus caps per tal de dir-los el que volien sentir i seguir cobrant, els diaris, ràdios i televisions de la caverna s’han dedicat a explicar a les seves audiències una realitat inventada. El que no sabíem és que els espies i els seus responsables polítics també es refiaven d’aquestes cròniques fantasioses que a Catalunya no despertaven altra cosa que hilaritat.

Llavors va arribar la mani-monstre i tot van ser laments i cares de sorpresa i fins i tot alguna anàlisi una mica encertada. Però els va durar gaire la dosi de realitat? Doncs no si és té en compte les cròniques ufanoses amb les que descrivien el “despertar de la Catalunya real” i encabien 65.000 persones a la Plaça Catalunya pel 12-O. Això doncs, ells a fer propaganda i potser un dia hem marxat i encara seguiran dient que els independentistes són quatre i que tal i tal.

Potser aquesta mancança de periodisme digne d’aquest nom a la capital d’Espanya ens beneficia, no ho sé, o potser amb un altre panorama mediàtic seria imaginable un debat seriós i civilitzat com el que tenen entre Anglaterra i Escòcia i això facilitaria un procés democràtic com el que la gran majoria de catalans –inclosos molts de contraris a la independència- desitgem.

De totes formes, la meva preocupació més gran no és aquesta, sinó que el bàndol català també estigui cometent el mateix error i que –per exemple en el posicionament europeu en el conflicte- els nostres mitjans estiguin distorsionant la realitat per dir-li a les seva audiència el que vol sentir i que, en un futur, se’ns quedi cara de CNI un 12 de setembre.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.