Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

“En general, les seccions d’Economia dels mitjans de comunicació i els suplements especialitzats en Economia apliquen una mirada androcèntrica a la informació. Desconeixen o obvien aplicar la perspectiva de gènere al relat i produeixen una informació que no té en compte les desigualtats de gènere que impliquen determinades polítiques o decisions.” Aquestes afirmacions contundents formen part de les reflexions de Sílvia Majó i Elvira Altés, coautores de l’estudi titulat “Economia, política, cooperació, societat. Dones?” i en el que analitzen l’aparició i tractament de les dones en les informacions econòmiques, tant de mitjans generalistes com especialitzats.

I les dades que acompanyen aquestes reflexions són suficientment contundents com per ratificar-les: només dues de cada deu persones que esmenten les notícies d’economia són dones, una dada que es redueix al 15% en el cas dels mitjans especialitzats i que puja fins al 27% en els generalistes catalans. Però si s’analitza la centralitat de la notícia, la presència femenina baixa a un 11% en mitjans internacional, 3% en especialitzats i ratlla el zero en els catalans.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Per professions, les dones que més surten són les polítiques –el que, segons les autores de l’estudi podria ser conseqüència de les normatives de quotes- mentre que la seva presència com a acadèmiques o expertes pràcticament desapareix, a pesar de que fins a una cinquena part de les dones citades se les identifica com a tals. Tampoc apareixen pràcticament dones com a empresàries o directives.

L’únic apartat en el que les dones són majoria –entre els que empra l’estudi per classificar les informacions- és el que anomena “Participació de les dones en el procés econòmic”, en el que la presència d’aquestes puja fins als dos terços de les mencions. Però aquesta és l’etiqueta que menys volum de notícies agrupa i les dones que hi apareixen són sobretot aturades, precàries, pobres o beneficiàries de l’assistència social.

Precisament en l’anàlisi qualitatiu d’aquesta aparició, les dades no són pas massa millors, ja que sovint se les presenta com a mestresses de casa o desocupades i se les identifica pel seu parentiu amb un home fins a quatre vegades més sovint que a l’inrevés. Això reforça “uns estereotips que tendeixen a reforçar les imatges tradicionals més que no pas a oferir noves propostes que desafiïn els rols de gènere assignats a cada sexe”, asseguren Majó i Altés.

La manca de reportatges o informacions amb perspectiva de gènere i que mostrin continguts amb justícia de gènere és absoluta.

Aquest estudi s’ha elaborat emprant les dades del darrer Projecte Global de Monitoratge de Mitjans (GMMP per les seves sigles en anglès), un projecte internacional de l’ONG WACC amb el patrocini d’UNIFEM (l’organització de l’ONU per a les dones) que de manera periòdica analitza la presència d’homes i dones a mitjans de tot el món. Això ha permès a les autores poder dividir els mitjans analitzats entre internacionals, estatals i catalans –circumscrits només al Principat de Catalunya- i també incloure suplements i premsa especialitzada.

L’informe sencer es pot descarregar aquí: Economia política societat cooperació Dones