Un home mata la seva parella pocs dies després que aquesta decidís acabar una relació que havia estat complexa i problemàtica. A més, en aquest cas hi ha l’agreujant que la dona era en realitat una nena de 13 anys que havia començat a sortir, amb només 11, amb un home de 37 en contra del parer de la seva família.

En canvi, l’abundant cobertura mediàtica que han rebut els crims comesos per Juan Carlos Alfaro a El Salobral (Albacete, Espanya) no ha seguit cap dels patrons d’aquest tipus d’informació i han incidit en la personalitat del presumpte assassí, en el tipus de relació que tenia amb la víctima i, fins i tot, en les traves que aquesta tenia per part de la mare de la nena.

La portada de La Vanguardia va arribar a titular els fets com “La maledicció de l’assassí suïcida”, com si el fet que s’hagués llevat la vida al veure’s acorralat per la Guàrdia Civil fos una dada determinant dels seus crims. Levante ofereix al seu canal de televisió un vídeo amb extenses declaracions de la família d’Alfaro –sense cap rèplica- on es parla “d’amenaces” i “pressions” de la família de la víctima i que tot és culpa de que “se li han creuat els cables”. El Periódico explica que “Alfaro (…) va assassinar una nena de 13 anys amb qui estava obsessionat”. Canal 9 va dedicar, ahir mateix, un ampli reportatge als seus informatius sobre el “debat de les relacions sexuals amb menors”, posant com a exemples casos de relacions entre adults i menors que per, causes diferents, han tingut repercussió mediàtica internacional enlloc de comparar-lo amb altres casos de violència de gènere i d’assassinats masclistes.

S’està retrocedint en els tímids avenços que s’havien aconseguit en el tractament de la violència de gènere? “Abans s’era més exhaustiu i en aquest moment sembla que és una notícia quasi asèptica, amb dramatisme, però sense aprofundir en allò que és important”, com l’augment de la violència contra les nenes, considera la vice-presidenta de la Coordinadora estatal d’Organitzacions de Dones per la Participació i la Igualtat (COMPI), Consuelo Abril, citada en un extens article a ElDiario.

Un estudi del 2010 sobre el tractament d’aquest tipus de notícies als informatius de Canal 9 publicat per la Universitat de València destacava “algunes millores notables en el tractament amb la permanència de restes patriarcals que, sovint, s’emmascaren en les rutines periodístiques i el treball frenètic de les redaccions”. Encara més optimista era un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) de juny del 2011 que parlava “d’una millora global i notable” en la cobertura de les televisions de Catalunya ja que la majoria de les notícies “inclouen informació contextual, la qual cosa contribueix a entendre el problema i ajuda a reflexionar-hi”. L’estudi ho atribuïa a la feina de prevenció i vigilància i animava a la societat civil a continuar vigilant els seus mitjans. Una vigilància que, pel que sembla, no s’hauria de relaxar.