Es pot discutir si la preocupació pels vols a baixa altura que caces de l’exèrcit espanyol han realitzat per les comarques com el Berguedà, Bages o Ripollès són només una molèstia sonora o tenen una intencionalitat política derivada del debat sobre l’autodeterminació de Catalunya. Caldria veure, per tenir elements d’anàlisi, si aquest tipus de vols s’han fet sempre –com defensen fonts militars, que en un primer moment van demanar perdó, encara que després els han repetit- o són una novetat d’inicis d’octubre.

També es pot tractar de valorar la importància de les amenaces d’emprar la força per evitar l’exercici de l’autodeterminació pels catalans per art d’alts càrrecs militars retirats –a la reserva segons la terminologia, ja que un militar mai deixa de ser-ho- i que significa que cap portaveu del Ministeri de Defensa els hagi contradit, i també es pot debatre quin és el pes polític de dirigents com el vicepresident del Parlament Europeu Alejo Vidal-Quadras i si la supressió de l’autonomia de Catalunya que va demanar implicava o no la intervenció militar.

Però els mitjans de comunicació han de mantenir aquest debat dins els límits del respecte i més si l’interlocutor és algú electe per voluntat popular i la seva acció ha estat realitzada conjuntament per legisladors de quatre dels cinc partits catalans amb representació europea.

I això és el que no va fer Carlos Herrera ahir mentre entrevistava l’eurodiputat d’ICV Raül Romeva. Ja des de l’inici de la conversa Herrera es mostra molt dur amb Romeva i la primera pregunta que li etziba li diu directament “quins indicis té vostè que l’exèrcit espanyol està preparant una invasió de Catalunya?” –el que mai ha dit Romeva, qui s’ha limitat a informar a la Comissió Europea de la creixent pujada de to de les declaracions contra el procés sobiranista.- Però la conversa encara puja de to i Herrera arriba a preguntar a Romeva “si parla seriosament o fa un acudit” i l’anomena “espantadís” i “paranoic”, fa broma de si els catalans “estan tancats en búnquers esperant la invasió” i, fins i tot, mentre parla Romeva, es poden sentir algun riure de fons. Un tractament humiliant que supera el que Manuel Fuentes va dispensar a l’economista Vicenç Navarro a Catalunya Ràdio ara fa un any i que va provocar les protestes de milers d’oients.

Una actitud que difícilment es pot entendre en un professional de la comunicació si no s’emmarca en la creixent virulència verbal contra els catalans –o com a mínim contra aquells que simpatitzen amb la idea de la independència- que s’està permetent als mitjans de comunicació espanyols i la seva normalització, el que provoca que es vegi fora de lloc qualsevol denúncia d’aquesta.

Una comparació que podria ajudar a entendre fins on s’ha arribat de lluny en l’acceptació d’aquesta violència és pensar que hagués passat si un periodista hagués anomenat “espantadís” i “paranoic” a Albert Rivera quan aquest va rebre una fotografia seva amb una bala al front, argumentant que aquesta no era una amenaça creïble ja que no hi ha hagut cap mort per una acció violenta independentista des de fa 25 anys.

Actualització: Un lector ens fa arribar que el ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, sí va respondre les paraules de Vidal-Quadras. El que sí que no tenim constància és que hi hagi hagut cap tipus d’expedient als militars que van demanar la intervenció militar.