Ahir un veí de Burjassot es llençava des d’un segon pis després que la comissió judicial que anava a fer efectiu el desnonament de casa seva truqués al timbre. El fet és un cas particular que mostra amb quina cruesa està afectant la crisi a milions de famílies i el drama social que suposa cada un dels 80.000 desnonaments que hi ha hagut als Països Catalans des de 2010 i des d’un punt de vista periodístic difícilment es pot tractar com una qüestió privada.

Així ho han entès Levante i Las Provincias, que destaquen els fets en portada i Canal 9, que els ha inclòs als seus informatius. Però aquesta decisió periodística topa amb com han plasmat la notícia als respectius mitjans. Levante, per exemple, es limita a explicar els fets i la situació personal i familiar de l’afectat, amb detalls com l’estat de salut de la seva dona o que treballava muntant mobles de cuina fins que es va quedar a l’atur “fa bastant temps”, així com les reaccions dels veïns.

Un tractament similar fa Canal 9, que si bé comença la notícia explicant que “el drama de les hipoteques s’ha cobrat una nova víctima” després tota la informació es limita a explicar el cas particular i a donar veu a una veïna identificada només com Elena que aporta unes dades bàsicament repetitives.

Una cobertura més adient per entendre els fets hauria d’incorporar un context de la situació social en que aquests es donen, tal com fa Las Provincias. El diari de Vocento explica que la partida judicial de Paterna –a la que pertany Burjassot- havia previst quatre desnonaments per al mateix dia, que aquests s’han incrementat recentment i que els funcionaris judicials van acompanyats d’agents de policia per “prevenir incidents”, pel que es dóna a entendre que aquests són habituals. També aporta dades més globals com que el País Valencià és la comunitat autònoma on més s’han incrementat els desnonaments i que ja són 8.613, se suposa que amb el que duem d’any. També cita un treballador social que incideix en l’angoixa que la situació genera a aquella gent que perd la casa. També és cert que la notícia incideix en dades una mica macabres, com la descripció del toll de sang, i que no cita en cap moment l’existència d’un moviment pel dret a l’habitatge que ha frenat centenars de desnonaments mitjançant la pressió social, però en general el tractament és el millor dels tres mitjans analitzats.

Cap dels quals, per cert, publica el nom de l’entitat bancària que va forçar l’execució del desnonament.