La notícia d’un buc de l’armada espanyola que obligava als pescadors de Roses a hissar la bandera espanyola o els obligava a tornar a port ha donat moltes voltes des que va ser publicada la tarda del divendres 26.

La rocambolesca història va començar amb una sola piulada del compte de l’ONG ambientalista local Projecte Ninam que literalment avisava que “Avui un vaixell de l’Armada Española ha aturat les barques de pesca de Roses per a exigir que posessin la bandera española, visible”. Posteriorment una portaveu de l’associació, Gemma González, va trucar a un programa de RAC1 per explicar-ho.

A partir d’aquestes poques dades alguns mitjans digitals com Vilaweb o Nació Digital construirien una primera versió de la notícia presentant els fets com a completament insòlits, generalitzats a la zona i en el que la motivació principal dels militars fos el control de les banderes. Hores més tard La Vanguardia publicava la seva versió, bàsicament la mateixa però incloent noves declaracions més detallades de González i avisant que no s’havia pogut localitzar cap portaveu de la Confraria de Pescadors per contrastar la informació. Al final del text es parla d’un “episodi de vaixells de guerra acovardint a pescadors a Roses” que se suma als anteriors d’avions de combat fent vols rasants. L’endemà El País contraatacava amb un breu que assegurava que tot plegat es tractava d’una “bola”  que corria per internet.

Al final, segons les diferents versions més o menys consensuades pels mitjans que han seguit el cas i que han parlat, finalment, amb els pescadors afectats, la història seria més aviat una anècdota en la que, durant una inspecció rutinària de la Secretaria General espanyola de Pesca, des del vaixell militar es va recordar per ràdio als inspectors civils que fessin hissar la bandera espanyola als pescadors i l’ordre va ser captada per molta altra gent a la zona. Aquest fet, sumat a l’excepció que  una inspecció d’aquest tipus es realitzés des d’un buc militar i no des d’un de la Guàrdia Civil –com és habitual- va originar un enrenou al que va contribuir l’estat d’ànim provocat per la situació política. Les últimes actualitzacions de dissabte al migdia ja incloïen la petició dels pescadors de Roses demanant “treure ferro” a l’assumpte -ja que la petició d’hissar la bandera espanyola reglamentària és habitual- i despolitizant les raons per les quals els pescadors no acostumen a penjar la bandera.

Tot plegat podria quedar com un nou exemple de les males passades que la velocitat, les xarxes socials, el confiar en una o molt poques fonts i els apriorismes ideològics poden jugar al periodisme. En aquest cas, però, la situació ve agreujada per la pràctica dels mitjans digitals de modificar sobre la marxa les seves notícies, esborrant les versions anteriors i sense avisar als lectors dels canvis. Així, es dóna el cas que les piulades de Vilaweb de divendres enllacen a una notícia de dissabte i que ja inclou la resposta a la qüestió plantejada per El País posteriorment. També Nació Digital ha inclòs informacions del dia 27 a una notícia datada el 26. Però, segurament, qui més esforç ha fet en aquesta reescriptura de la història ha estat El País, que ha esborrat la notícia on parlava de “bola” i l’ha substituïda per una altra molt més matisada on es reconeixen els fets tot tractant de treure’ls-hi importància. La Vanguardia en canvi ha mantingut, fins on ha pogut comprovar Mèdia.cat, les versions originals en les seves notícies.

Un exemple que hauria de servir per obrir el debat sobre els límits de la reelaboració de les notícies en mitjans digitals, els mecanismes a emprar per avisar als lectors de les modificacions i no convertir una sana i necessària rectificació –quan s’escau- en una falsificació de la història.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019