Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi elaborat per 56 investigadors en comunicació de les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Girona, Rovira i Virgili i Pompeu Fabra, entre els que destaquen Josep Gifreu, Joan Corbella, Miquel de Moragas, Xavier Giró o Salvador Alsius.

L’informe, descarregable al final d’aquest article, desmunta amb dades alguns dels mites que han circulat de forma cada cop més intensa al voltant de la suposada ineficiència del servei públic de ràdio televisió catalana i el seu alt cost per al contribuent. Així, per exemple, compara el pressupost i audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) amb els dels seus principals competidors. Mentre la CCMA, amb els seus sis canals de televisió i quatre de ràdio, va comptar el 2011 amb 444 milions d’euros –378 el 2012, 260 de públics,- RTVE –sis televisions i sis ràdios- va disposar de 1.000 milions, Mediaset –que suma Telecinco i Cuatro amb set canals- 845, i Antena3 –cinc canals- 696. Tot i competir amb clar desavantatge, les televisions de la CCMA van sumar un 19,2% de l’audiència televisiva a Catalunya, per davant de RTVE i Antena3 i només 3,6 punts per darrere de Mediaset, que té un canal més. Aquest predomini s’ha vist accentuat els darrers anys, en els que la CCMA ha guanyat un 0,7% d’audiència tot i haver perdut un 20% –100 milions d’euros- de pressupost.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Els investigadors també recorden que la comparació de les plantilles de la CCMA i els operadors privats és falsa, ja que aquests segons es basen en “l’externalització sistemàtica”, pràctica que la primera, amb un mandat de reforçar la producció pròpia, no pot fer. En la comparativa internacional amb altres països amb una població similar, la CCMA es troba a la banda baixa en el cost per habitant de la televisió pública, amb només 55 euros per habitant –reduïts a 34 el 2012- contra els 160 de Dinamarca, 115 d’Àustria o 82 d’Irlanda.

Però més enllà de les dades econòmiques els experts recorden que “cal avaluar la televisió pública en termes de nivell de credibilitat, de satisfacció i interès amb relació als programes que ofereix i l’audiència acumulada”. En aquest sentit, TV3 assoliria abastament aquests objectius, al ser considerada la televisió més ben valorada i més imparcial pels ciutadans de Catalunya segons una enquesta encarregada pel Consell Audiovisual de Catalunya i citada en el present informe. A més, la CCMA ha de conviure amb l’anormalitat que suposa que el 75% de l’oferta televisiva sigui en castellà, que la converteix en un servei públic més necessari que en altres realitats del nostre entorn.

Per tot això, els signants de l’estudi no s’estan de definir la CCMA com “un model d’èxit que cal preservar, garantint la seva independència política del govern i dels partits polítics. Especialment en aquests temps difícils, quan la seva funció social i política és més necessària que mai”. I finalment alerten d’entrar en “una espiral de pèrdues de qualitat, d’audiències i d’ingressos que pot acabar destruint-ne, de manera irreversible, el model”.

Després de la famosa carta de l’ex-directora de TV3, Mònica Terribas, plantejant clarament els costos i avantatges de l’actual model de CCMA, aquest és el segon cop que s’intenta enfocar el debat del model de mitjans públics d’una forma oberta i rigorosa. Però una altra vegada, els principals crítics amb aquesta CCMA han preferit tornar a respondre amb el silenci i els dos principals diaris de Barcelona –especialment La Vanguardia- no han publicat avui cap referència a l’estudi presentat ahir. El diari del Grup Godó va ser l’únic, ara fa un any, a no publicar la carta de Terribas. Paradoxalment, tampoc el portal de la CCMA, 324.cat, se n’ha fet ressò aquesta vegada.

Valorar amb rigor CCMA i seva fragilitat

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019