En els darrers dies tots els mitjans del país s’han abocat a cobrir el pas de l’huracà Sandy per la costa est dels EUA amb una atenció més que remarcable. Només com a exemple cal dir que l’huracà va ser present a pràcticament totes les portades del país durant tres dies, incloses les de diaris tant centrats en l’actualitat local com Última Hora.

És difícil decidir si aquesta cobertura és sobredimensionada, al tractar-se d’una de les tempestes més fortes en dècades, però resulta evident que el que ha generat aquesta expectació no ha estat el fenomen meteorològic en si, sinó el seu pas pels EUA. La prova és que abans d’arribar a la ciutat de Nova York, els efectes de l’huracà a Haití, Cuba, Jamaica i Bahames a penes havien suscitat cap interès periodístic. Si bé el Sandy va créixer en intensitat un cop passades aquestes darreres illes –de dos a un, el màxim en l’escala Saffir-Simpson que mesura aquests fenòmens naturals- i que tot allò que succeeix als EUA sempre té més impacte mediàtic –i més trobant-se el país en la recta final de la campanya electoral- això tampoc justifica la desproporció d’una i altra cobertura.

Per posar un exemple, dels vint vídeos que es poden trobar amb l’etiqueta Sandy al portal de TV3 –inclosos programes com els informatius, Els Matins o Info K,- només hi ha una peça de 56 segons del Telenotícies del 26 d’octubre on s’explica els efectes de l’huracà per Jamaica, República Dominicana, Haití, Cuba i Bahames. A la notícia apareix un testimoni cubà on assegura que era l’huracà més potent que havia vist en 50 anys, però sembla que llavors aquesta dada encara valia menys d’un minut.

La resta de mitjans que han esmentat el pas del Sandy pels països del Carib no han passat de dedicar-hi un breu o una nota d’agència –com per exemple l’Ara,- agrupant les notícies de diferents països i sense que la dimensió de la catàstrofe humanitària, almenys a Haití, hagi fet augmentar-ne la cobertura. En canvi, l’arribada de l’huracà als EUA ha cobert totes les seccions, des d’economia fins als esports, passant pel recull de testimonis de lectors, les reaccions dels famosos o directament no-notícies com les fotografies trucades que corren per internet.

A pesar de l’abisme entre les conseqüències per a la vida material que les destrosses de l’huracà havien causat als EUA i a Haití, país on es tem per la seguretat alimentària i l’aparició de brots de còlera, la majoria de mitjans no s’han privat de parlar de “devastació” i “tragèdia” per referir-se solament a les conseqüències estatunidenques, que en general no han passat de talls de llum, inundacions i destrosses materials en tot cas més limitades que a Haití.

En aquesta línia, és en el recompte de morts on l’oblit dels mitjans resulta més inhumà. El 29 d’octubre Europa Press informava en un teletip de cinc paràgrafs que el pas de l’huracà pel Carib havia causat 64 morts, 51 de les quals a Haití, país on hi havia també 15 desapareguts. Dos dies després, la mateixa agència enviava una nova nota de dotze paràgrafs parlant de 40 morts, “22 d’ells a Nova York”, causats per la tempesta sense fer cap referència –ni tan sols en el text interior- a les víctimes acumulades. Aquesta tendència a començar el recompte de pèrdua de vides de zero, com si les anteriors no haguessin estat a causa de la mateixa tempesta, ha estat una tendència dominant a la majoria de mitjans.

Tampoc ha servit l’extensa cobertura del pas del Sandy pels EUA per contextualitzar el fenomen dels huracans. La seva possible relació amb el canvi climàtic –defensada per molts científics- només ha estat esmentada de forma significativa a partir de la carta de l’alcalde novaiorquès, Michael Bloomberg, en la que anunciava el seu vot per Obama, precisament per aquesta qüestió. Tampoc hi ha hagut, més enllà de les xifres espectaculars de desplaçats i les dades de serveis suspesos, massa informació sobre la gestió de riscos en cas d’huracà i cap mitjà s’ha preguntat les raons de perquè a un país pobre i amb infraestructures deficitàries com Cuba la tempesta sols ha causat onze morts –en comparació als 51 d’Haití, afectat de forma similar- mentre que han estat 40 als EUA