Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquest article és una col·laboració especial de Clàudia Frontino, periodista catalana resident a Gal·les i en el qual analitza com els mitjans britànics descriuen el procés sobiranista català.

Pacte fiscal. Falta de diàleg amb Madrid. 1,5 milions de manifestants. Butxaques dels catalans. Enveja pel referèndum escocès. Cap precedent de secessió a la UE.

Així resumeixen els mitjans del Regne Unit el procés català. Una realitat poc propera per a la població fins ara i que, arran dels últims esdeveniments a Catalunya i de l’acord de referèndum a Escòcia, els podria començar a ser més familiar.

És tasca dels mitjans de comunicació –en aquest cas, diaris britànics- traslladar realitats allà on aquestes no arriben per si soles. I sovint una realitat s’entén millor si n’hi ha una altra de similar a prop. Parlo d’una Catalunya vista a través d’uns altres ulls on, com a tot arreu, hi ha opinions i línies editorials per a tots els gustos.

Sembla que aquests diaris entenen en línies generals què està passant a Catalunya i quins són els motius de tot plegat, tot i que els queda camí per recórrer abans de copsar-ho a la perfecció. The Independent entra ràpid en matèria i afirma que tenim enveja de la situació a Escòcia, perquè entre Salmond i Cameron s’ha obert un diàleg que entre Mas i Rajoy no existeix. El web de la BBC, en canvi, deixa clar que ja no només és el sentiment el que porta els catalans a voler la independència, sinó també la butxaca, i dóna per fet que CiU, guanyarà les eleccions del 25N. La BBC no és l’única que ho dóna per fet. També The Scottsman, on dediquen gran nombre de peces al conflicte Catalunya-Espanya i presenta el referèndum con una “batalla amarga” en la qual han de lluitar els catalans. Al més pur estil escocès. Potser els més amans de l’èpica ens imaginen amb la cara pintada de blau i les destrals a la mà entrant al Congrés exigint la consulta.

“Les eleccions del 25N són un plebiscit que portaran al poble a decidir alguna forma d’autonomia i a Mas a la majoria”. Així de clar és The Scottsman quan es refereix a les eleccions anticipades, aquí anomenades snap elections. No només això, sinó que a diversos diaris es deixa entreveure que Mas ha convocat les eleccions per reafirmar el seu poder i aconseguir més vots. I, per arrodonir la idea, recorden al públic que Mas no pronuncia la paraula independència en les seves intervencions, sinó que utilitza altres termes per estalviar-se dir la paraula.

The Guardian és bastant més discret en aquests temes i, tot i que no es posiciona tan clarament com altres diaris, esmenta el fet que els catalans se senten ferits per l’etiqueta de “deslleials” que alguns els han penjat i “l’actitud agressiva d’Espanya.”

La majoria dels diaris, sigui quina sigui la seva línia editorial, es troben en un punt en comú d’incertesa. Què passarà amb el referèndum que ha promès Mas? Tots estan d’acord en remarcar que la Unió Europea no té cap precedent de secessió dels seus estats membres i remarquen que segons la Constitució Espanyola aquest referèndum és il·legal.

S’obren molts interrogants, moltes preguntes queden sense resposta i potser gran part del públic britànic s’imagini una Catalunya a l’escocesa quan llegeixen les notícies. Artur Mas ha dit en els darrers dies que no vol que allò que ell defineix com “procés d’autonomia” s’allargui massa per no perdre embranzida, mentre que Salmond ha començat un camí cap a l’autodeterminació que espera culminar el 2014. En aquest temps, seran capaços els mitjans internacionals d’explicar el procés català amb les seves singularitats?

Queda, doncs, obert el debat a l’espera dels resultats del 25N i veure si es compleixen les profecies dels mitjans britànics. També caldrà esperar si el referèndum català arriba abans que l’escocès i si Espanya o la UE faran res per impedir-ho.

Ladies and gentelmen: agafin-se fort les faldilles que sembla que vénen temps moguts.