Les lleis injustes, hi són per desobeir-les

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

És a punt de començar la campanya de les eleccions del 25 de novembre al Parlament de Catalunya. I durant quinze dies sentirem per enèsima vegada a la ràdio i televisió públiques aquella cantarella que, de tant repetir-la, deixa de tenir efecte. “Us recordem que la cobertura de la campanya electoral no respon a criteris estrictament periodístics, sinó a l’ordre d’aparició dels partits i la durada que fixa el consell de govern de la CCMA. No hi estem d’acord, perquè això condiciona el dret a la informació, i per aquesta raó no signem cap informació”. Això és tot?

La meva humil proposta és desobeir i no fer blocs electorals. Que la informació de campanya es regeixi pels criteris professionals que han de regir qualsevol informació, com fan alguns mitjans privats i/o independents. Què podria passar? Una sanció? Dues, tres? Fins quan? Un consens entre la professió per fer-ho tindria prou força, i aquesta és la clau de qualsevol protesta pacífica per la via de la desobediència civil, que ha estat des de fa anys i panys una eina per lluitar contra el poder. D’exemples recents, en tenim uns quants. Des de la insubmissió al servei militar espanyol obligatori fins al #novullpagar passant pels metges objectors que han decidit atendre immigrants que no tinguin els papers regularitzats. “Quan una llei és injusta, allò correcte és desobeir-la”, deia Gandhi.

Dit això, no deixa de sorprendre’m que aquesta protesta només aparegui en campanya electoral. Les ingerències externes, de partits polítics i sobretot de poders econòmics, són més freqüents que no sembla. Els blocs electorals són una intromissió directa, però no podem oblidar les altres, encara que siguin subtils. Seria saludable que de la mateixa manera que posem el crit al cel per la imposició d’un criteri polític que estableix els minuts informatius de cada partit parlamentari i que deixa fora de la cobertura les candidatures sense representació al parlament, també protestéssim per les pressions de partits i empreses la resta de dies.

Si les lleis injustes, hi són per desobeir-les, nosaltres també hi som per denunciar les injustícies i les immoralitats, començant per les de casa.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.