És el periodisme un ofici en transició? Té futur la indústria periodística? Existeixen nous models de negoci per al periodisme? Cap a on va la publicitat? Quines són les grans oportunitats de les plataformes emergents? Aquestes i d’altres preguntes semblants es van intentar respondre aquest dijous 8 de novembre al Cosmocaixa de Barcelona, durant les Quartes Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, organitzades per l’ACPG (Associació Catalana de la Premsa Gratuïta).

Unes 250 persones, entre editors de mitjans, periodistes, publicitaris i altres professionals, van escoltar sis ponències i tres taules rodones, amb experts de diferents àmbits, alguns vinguts de l’estranger. Una de les ponències més interessants va ser la impartida per Piet Bakker, periodista i professor neerlandès, que va explicar els nous rols dels periodistes: agregadors (els qui utilitzen notícies d’altres mitjans o de fonts que no són mitjans i les publiquen) i community managers (els qui conviden els usuaris a compartir material i organitzen comunitats digitals).

“De fet, això no és ben bé periodisme”, va reconèixer Bakker, “però és una feina també interessant i de gran ressò social”. Va posar cinc exemples de mitjans digitals de proximitat que treballen en aquesta línia (amb pocs costos de personal per intentar ser rendibles): Examiner i Patch als Estats Units; Myheimat a Alemanya, Belang van Limburg a Bèlgica; i Dichtbij als Països Baixos. Tots ells treballen interactuant amb milers d’usuaris, rebent els seus textos de forma voluntària i utilitzant informacions agregades. Alguns d’ells tenen convenis amb mitjans escrits i de tant en tant algun reportatge acaba publicant-s’hi, passant a ser remunerat. “No hi ha política gairebé en aquests mitjans, ni hard news”, explicava l’expert, “i sí en canvi soft news i moltes fotos de sortides de sol, però això és el que agrada als seus lectors”.

Una altra de les conferències més valorades va ser la inaugural, a càrrec de Gumersindo Lafuente, exresponsable del canvi digital d’El País i exdirector d’Elmundo.es en l’etapa en què aquest va ser líder de la premsa en línia en espanyol (2000-2006). Lafuente va ser taxatiu en dir que “no podem donar-li la culpa a la crisi econòmica del atzucac en què es troba la premsa escrita, perquè en els anys de més beneficis econòmics de la història dels diaris espanyols (entre 2003 i 2007), hi havia molts canvis tecnològics al món de la premsa i cap grup editor en va fer cas”. El periodista madrileny va advocar per posar en valor a les xarxes socials el talent dels periodistes i per treballar paral·lelament les comunitats d’interessos en el món real i en el digital. “No copiem al que es líder, fem coses diferents, arrisquem; i si ens equivoquem, tinguem l’habilitat de rectificar el més ràpid possible”, va aconsellar Lafuente als editors de premsa presents a la sala.

Josep Lluís de Gabriel, de la consultora Bitlònia.com, va explicar les deu principals tendències del màrqueting digital, en una ponència farcida d’humor i comentaris graciosos, entre els quals s’hi amagaven mil idees interessants: “no vulguem tenir-ho tot al nostre web, només allò que sabem que enganxa als lectors” o “la publicitat a Internet no va de generar molts impactes, sinó d’afinar més el tret que la publicitat a d’altres mitjans”. Elvira de Andres, de Nielsen, i Manuel Sala, de l’OJD, van explicar com s’ha avançat en el mesurament de l’audiència digital en els darrers anys i van deixar també algunes xifres per a la reflexió: en un any la inversió publicitària per als mòbils ha crescut a tot el món el 68% (és incipient encara però d’alta efectivitat); la penetració dels smartphones a l’Estat espanyol s’acosta al 60% de la població i ja no és una cosa d’executius o de joves, és transversal socialment, fins i tot les dones superen els homes en el seu ús; el 86% de l’activitat que és fa amb aquests mòbils de darrera generació no té res a veure amb les trucades telefòniques (és navegar, xatejar, enviar SMS, veure vídeo, etc).

Entre les intervencions del públic, que van ser nombroses al llarg de tota la jornada, van destacar les queixes per la poca atenció que el món publicitari (sobretot les centrals de mitjans) dediquen a les publicacions gratuïtes o digitals de proximitat, quan de fet sovint són líders en audiència en els seus àmbits geogràfics. Aquest és un problema greu de visibilitat, que l’ACPG intenta remeiar des de fa anys mitjançant el treball en comú i la recerca conjunta de publicitat, no sempre amb èxit. En definitiva, el lema de les Jornades Internacionals d’enguany podia haver estat ben bé el que hem fet servir per titular aquesta crònica: “El futur digital que (sempre és a punt, però) no acaba d’arribar (mai)”.

Joan Vila i Triadú