Pescadors de nit

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Són les tres hores propícies. Entre les 21 i el punt de la mitja nit, la premsa escrita, que comença a entendre que el diari del dia no es ‘tanca’ mai sinó que forma part d’un corrent imparable i sorollós, avança a les xarxes socials (especialment a Twitter) alguns dels continguts del diari de l’endemà. Són, principalment, articles d’opinió amb un potencial significatiu de viralitat, puntuals exclusives (que la precarietat no dóna per gaires sortides de guió), declaracions curosament convertides en titulars explosius i també enquestes i sondejos; el caramel que fa salivar més i que, en campanya electoral, volen totes les mans.

És un regal interessant… i interessat, aquest! [També és un mig regal, ja que ben sovint s’apunta a continguts restringits, per bé que això seria objecte d’un altre article.] El target d’aquestes píndoles és, en tot cas, el seguidor més incorruptible de l’actualitat i en apuntar a ell, -el que llegeix un llibre pendent de la llumeta de l’smartphone, el que ‘escolta’ la tele mentre mira l’ipad a la falda-, hom espera capturar entrades al web, guanyar visibilitat i, potser, l’endemà alguna visita al quiosc o un click de més al Kiosko y Más.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La cosa deu funcionar, perquè cada vegada són més aquests pescadors de nit a la cerca de repiuladors i multiplicadors, i més suculents els cucs que claven als seus hams! Tan suculents que a vegades no són ni tan sols els seus, de cucs. En la cursa per aconseguir captar l’atenció en el riu picat de la informació avui, sovint la notícia llençada és una notícia d’una notícia… d’una notícia d’un altre mitjà, s’entén. Tot s’hi val a la cerca del click? Tira, tira, i després pregunta.

L’Ara ha tret una altra enquesta? Ah, no, que parla de la del Periódico. I a l’inrevés, i un llarg i caòtic etcètera. La informació ‘avançada’ genera, a més, titulars en pocs minuts; un polític respon a Twitter, aquell analista comenta no sé quina dada i el de més enllà s’empesca un hashtag. Imparable.

Els periodistes que s’encarreguen de llençar aquests continguts han de tenir certes habilitats per no ofegar-se en aquestes aigües: agilitat, competència periodística i olfacte a l’hora d’utilitzar les etiquetes i canviar-les, si molt convé. Tantes vegades com calgui.

Aquesta feina es fa des dels comptes corporatius dels mitjans a FB i a Twitter (suport en el qual alguns mitjans proven, amb encert, d’acotar el públic amb canals especialitzats). La tasca, però, i això és especialment interessant, també l’assumeixen alguns periodistes des dels seus comptes personals, aprofitant les pròpies comunitats: són els autors de les notícies o els professionals que, per aptitud i potencial de seguidors, reben l’encàrrec tàcit o implícit de dinamitzar el continguts propi. La capçalera es difumina en l’avatar dels periodistes de la casa, que poden veure reforçat el seu perfil laboral.

I el ciutadà? A mitges lector, usuari i agent propagador, s’ho mira entre fascinat i atabalat, pres en els vertiginosos 140 caràcters. Aquests dies, la confusió és i serà notable; ja se li ha afegit de fa unes setmanes la feina de propagació des dels partits.

Si la cosa serà difícil per als seguidors amb més habilitats per processar i reempaquetar continguts a la xarxa… imaginin per a l’usuari mitjà.

Aquest breu diari de campanya vol donar algunes pistes i algun recurs per a no perdre’s del tot en l’espiral.

El primer és una brúixola, en forma de llista de Twitter. Hi he  seleccionat de manera curosa (però segurament també discutible) a 114 (de moment) piuladors i piuladores per estar ben informats sobre el curs de les eleccions. Són periodistes, politicòlegs i opinadors incontinents de divers pelatge.

https://twitter.com/oriolllado/piuladors-sobre-el-25n

Demà seguim.

Diari de Campanya és la proposta de Mèdia.cat per seguir les eleccions del proper 25 de novembre. Durant quinze dies Oriol Lladó anirà desgranant amb comentaris diaris les principals claus de la comunicació política, tant des dels mitjans com les xarxes socials i els gabinets de premsa.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019