Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Dia 3:

L’emergència de canals i de pantalles ha trencat les quotes de pantalla i el potencial d’impacte d’aquell sol anunci sobre el qual els equips de campanya s’ho jugaven tot! Avui els ous es posen en més d’un cistell també, i especialment, en campanya electoral. I així es plantegen: a) diferents versions del mateix anunci (que es van ajustant segons avança la ‘narrativa’ de la campanya) i b) peces més curtes i modestes quant a producció, en les quals prima l’oportunitat per damunt de la  qualitat només per, des del Youtube de torn, arribar als Facebooks i Twitters de propis i veïns amb un missatge ben armat per l’humor, la promesa de polèmica o la resposta política del ‘teva Lloveres’.

S’advoca, en definitiva, per un plantejament més reactiu i emocional que no pas discursiu i racional; al final l’objectiu principal és provocar la viralitat del vídeo aprofitant a fons el poder multiplicador i empàtic de les xarxes socials, terreny bulliciós, efímer i poc donat, en general, a la reflexió i la distància.
Fins avui, hem vist vídeos que eren pobres paròdies del cine o del món de les sèries (menció especial per al Monty Python d’UPyD o el mateix anunci inicial de campanya del PSC, plagi de The Newsroom); impensables esquetxos (el clip dels Garcia, del PP, que semblava empescat per un inspirat guionista de Polònia); peces que emulaven un reportatge periodístic (el dels veïns del Junqueras) i fins i tot vídeoclips (l’original aportació de l’entorn de les CUP). Cal ressenyar igualment ‘Cauen els murs’, singular proposta per a la campanya demanant la participació a les eleccions. Tots ells, al marge de consideracions ideològiques i tècniques, tenen en comú el fet que són fàcilment recordables, i que o bé fan gràcia, o bé tenen un element de sorpresa i amb un alt poder d’atracció més enllà dels votants habituals (tanmateix, cal subratllar-ho, interès no sempre es tradueix en vots automàticament).

La lluita pels RT i els likes, al capdavall pels visionats, necessita aquests vídeos ‘especials’. Això, en apuntar massa sovint a cor i estòmac, empobreix el debat de fons? O pel contrari, interpel·la més directament a la ciutadania, animant-la a implicar-se per a un vot més informat i crític?

En tot cas, la facilitat amb la qual els partits han prioritzat la producció d’aquestes peces és inversament proporcional a la poca imaginació demostrada per presentar el propi programa de forma atractiva, més enllà del preceptiu PDF. La informació programàtica ha quedat relegada, i encara sort, en els  interessantíssims però densos i eixuts reportatges temàtics programats amb el pilot automàtic en els especials electorals dels diaris, teles i ràdios.

El #diaridecampanya a Storify (amb recursos, piulades i articles complementaris als articles):

 

Diari de Campanya és la proposta de Mèdia.cat per seguir les eleccions del proper 25 de novembre. Durant quinze dies Oriol Lladó anirà desgranant amb comentaris diaris les principals claus de la comunicació política, tant des dels mitjans com les xarxes socials i els gabinets de premsa.