La irrupció dels tuitòmetres

Dia 4:

El valor de Twitter com a eina de comunicació és enorme precisament per què desborda qualsevol classificació i desafia tossudament tota predictibilitat. I tanmateix, hi ha eines que, mitjançant l’anàlisi de diferents variables (temes de conversa, hashtags, interacció amb altres usuaris, creuament de followers, etc), intenten, amb resultats que no podem menystenir però sí relativitzar, l’endreça del corrent d’actualitzacions fins a obtenir classificacions i puntuacions diverses. Aquest és el camí que en aquesta campanya del #25n han emprès diferents mitjans, tot consolidant una tendència que ja s’havia començat a observar en anteriors conteses (menció especial a tuiter.net).

Avui, el 324.cat té en marxa un interessant tuitòmetre, l’eina més completa de les que comentarem. Puntua els candidats més actius a Twitter, disposa d’un núvol amb els conceptes més utilitzats per partit i, a més, permet visualitzar els temes més comentats en cada moment i traçar la seva evolució durant els 15 dies de campanya. Una aposta ambiciosa que, tanmateix, crec que requereix més treball per afinar el mapa amb els temes de campanya.

Vilaweb també disposa d’un tuitòmetre (l’han batejat igual), d’actualització constant, ben remarcat a portada i ben jugat als propis canals. El diari ARA també té una pàgina especial” en la seva secció d’Eleccions. Mitjançant aquesta eina, es pot visualitzar l’increment de seguidors dels candidats i veure les seves piulades més redifoses.

Finalment, Eleccions25n és una altra iniciativa, aquesta al marge dels mitjans i amb una reeixida presentació gràfica.

Però… són fiables, aquestes classificacions? Què ens diuen del bon curs (o no) d’una determinada opció política en campanya? Quants RT calen per a tenir un vot?

Direm, en tot cas, que són instruments que marquen tendències, que ja és prou interessant. L’enorme complexitat del mitjà Twitter i les seves particulars característiques (economia de recursos, dispersió de hashtags i dificultat logarítmica per captar els sentits figurats, etc) ens impedeixen anar gaire més enllà, de moment!, en termes de traducció política o electoral.

Avui els tuitòmetres a l’ús són un recurs perfecte per al mitjà, que obté un retorn prou interessant quant a posicionament i visites amb una inversió puntual i raonable, i, un cop en marxa, sense a penes treball d’edició. De passada, ofereixen un entreteniment eficaç als ‘junkies‘ de la informació política (la malaltada del Toni Aira, per entendre’ns), o al lector despistat; i, potser, i finalment, als equips de campanya, que poden acabar de calibrar esforços.

Això sí, l’aposta de diferents mitjans per aquests comptadors revela un corrent interessant, que anirà a més. S’ha pogut comprovar fa uns pocs dies en la campanya presidencial als EUA, amb espectaculars exemples ‘made in Hollywood‘.

El processament de la informació continguda a les xarxes socials i la seva posterior visualització conformen un dels camps més dinàmics i amb més potencial de millora i sofisticació del sector.

Anem bé.

+ l’storify del dia.

 

Diari de Campanya és la proposta de Mèdia.cat per seguir les eleccions del proper 25 de novembre. Durant quinze dies Oriol Lladó anirà desgranant amb comentaris diaris les principals claus de la comunicació política, tant des dels mitjans com les xarxes socials i els gabinets de premsa.