Avui, dia de vaga general, jo treballo

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Escric aquestes ratlles quan encara no sé si l’assemblea de treballadores i treballadors del meu mitjà convocarà l’aturada per avui, dia 13, o per demà, 14 –ja és ben patètic que comitès, federacions professionals i sindicats no s’hagin posat d’acord en pactar una data–, però sigui el dia que sigui, tinc clar que per la vaga general treballaré amb més esma que mai.

Treballaré per unes condicions laborals dignes, perquè la nòmina de 13 milions del senyor Juan Luis Cebrián no passi per sobre dels drets d’uns bons companys i amics; perquè l’esma privatitzadora del PP no aconsegueixi deixar al carrer centenars de bons professionals de la RTVV; i perquè s’aturi el degoteig d’acomiadaments i vulneracions que tenen lloc a desenes de redaccions d’arreu dels Països Catalans i del món.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Treballaré per defensar-me com a classe treballadora, perquè les retallades també em retallen la meva qualitat de vida i em fan més pobre; perquè les reformes laborals també em trepitgen com a empleat i em poden deixar al carrer amb una indemnització de 20 dies per any treballat; perquè tinc l’esperança de poder-me jubilar algun dia i, llavors, vull conservar el que m’hagi guanyat amb el meu esforç; i perquè la plusvàlua de la meva força de treball deixi d’engreixar panxes i comptes corrents aliens.

Treballaré per vetllar per la qualitat i el futur d’una professió que m’estimo però que cada cop més, a ulls de la lògica neoliberal, és un sector econòmic com qualsevol altre on la maximització dels beneficis és la lògica imperant; perquè entenguin que la qualitat periodística ha de passar per davant d’unes xifres més altes –o menys baixes– en un compte de resultats; i perquè torni a veure la llum un periodisme que, lluny de servir els poders polítics i fàctics, els faci sortir els colors.

Treballaré per conscienciar els meus companys i companyes que no tenen clar si secundar la vaga general, perquè, més enllà de les ideologies de cadascú, entenguin que la solidaritat i la lluita són l’únic camí i que, més enllà d’una trentena part d’un salari o el fet que un diari surti o no, la capacitat d’actuar quan toca perviu; i perquè algun dia recordin que aquell 14-N van guanyar el seu futur.

Treballaré per preservar la meva dignitat com a persona i com a ciutadà, perquè vull poder-me seguir mirant al mirall sense veure-hi un esquirol que, mentre tants milers de persones pateixen cada dia, és incapaç de solidaritzar-s’hi ni una sola jornada; perquè no arribi el dia en què siguem tan individualistes com per ignorar totes les injustícies que ens envolten; i perquè no em dóna la gana d’escopir en els meus avantpassats que van lluitar per tot el que tinc ni em permetria malmetre amb la meva parsimònia el benestar de les generacions futures, és un llast que no podria carregar.

Treballaré dur, amb tot el meu esforç i sense descans. I, tanmateix, no posaré un peu a la redacció.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.