Superar el periodisme de declaracions

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Dia 5: Twitter no és només present a la campanya a través dels ‘Tuitòmetres’ als quals dedicàvem el Diari de Campanya d’ahir: és també ‘font d’informació’ en si mateixa, un fenomen comentat (i reflexionat) a Mèdia.cat. Twitter ha reanimat el mandrós periodisme de declaracions de tota la vida, amb força renovada aquest #25n. La piulada d’un candidat, d’un polític o d’una persona famosa és el titular que obre i tanca la notícia, més que no pas la pista per donar forma a una informació de context. Tenim pressa… massa pressa.

És veritat que aquesta xarxa social ha permès ampliar la gama de veus i afavorir en algun cas el contrast ràpid i efectiu de les informacions i argumentacions, tot donant un vertiginós i addictiu dinamisme a la informació política. La piulada de diumenge de la socialista @rociosampere responent a Marcel·lí Iglesias tenia un gran calat, sense anar més enllà de 140 caràcters. És just reconèixer-ne el valor informatiu.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Però no sempre és així. Les redaccions dels nostres mitjans, cada vegada més precaritzades i amb majors exigències de producció per la voracitat de les edicions digitals, han hagut d’agafar-se sense gaires opcions al joc del ‘mira què ha dit aquest’ sense la distància necessària.

Amb ganes d’ordenar una mica el panorama, els mitjans estan experimentant amb diferents solucions, aquests dies.

Al capdavall, Twitter també pot ser el vehicle mitjançant el qual, i a través d’un sofisticat i no sempre prou comprensible sistema d’etiquetes s’anima al debat i a la interacció entre candidats i votants. Per cert, aquest, el dels hashtags, serà el tema d’un nou diari de campanya, per demanda de la Marta Berenguer, @toneta.

L’edició en paper de l’Ara va ser pionera en destacar piulades, ara ho torna a fer en campanya i acompanya el desplegament amb una crònica diària d’Àlex Gutiérrez, amb nom ben explícit: Please RT. A La Vanguardia l’aposta passa pel codi QR i per concentrar en una pàgina un debat temàtic organitzat per etiquetes, que inclou el faldó ‘Connectat’ de Víctor Amela.

Els mitjans utilitzen Twitter per ampliar i enriquir el tractament informatiu de la campanya electoral, però tenen encara camp per a córrer a l’hora d’aprofitar el potencial del mitjà. Les xarxes socials no han de servir per ‘omplir pàgines’, sinó que poden propiciar un periodisme diferent, més participatiu i incisiu; més crític, fins i tot.

Twitter (i també Facebook) poden afavorir, molt més del que ho fan ara als nostres mitjans, a la interacció entre els equips de redacció i els lectors. Aquesta campanya, bona part dels periodistes que segueixen les eleccions piulen durant el dia entre míting i míting: però no tots, i els que sí, no ho fan de forma sistemàtica. Cal fer una menció a El Periódico, que acompanya la signatura dels seus periodistes amb el seu usuari de Twitter i que ha sistematitzat el seguiment dels mítings via la xarxa social.

En general, les actualitzacions que fan a Twitter aquests periodistes oberts 24h van de l’asèpsia indiferent a un interessant toc d’autoria, que comentarem properament en una nova edició del diari de campanya. Seguim.

+ El #diaridecampanya a storify

 

Diari de Campanya és la proposta de Mèdia.cat per seguir les eleccions del proper 25 de novembre. Durant quinze dies Oriol Lladó anirà desgranant amb comentaris diaris les principals claus de la comunicació política, tant des dels mitjans com les xarxes socials i els gabinets de premsa.