Un dels fenòmens mediàtics que més va sorprendre de les darreres vagues generals va ser l’extrema agressivitat d’alguns mitjans, encapçalats pels rotatius de la dreta madrilenya. Durant els dies, i fins i tot les setmanes, prèvies a l’aturada es va endegar una virulenta campanya mediàtica que buscava, no ja criticar els motius de la vaga –enlloc d’informar-ne- sinó deslegitimar el mateix exercici de la mateixa i desprestigiar els sindicats, arribant a posar-ne en dubte la seva mateixa necessitat, tot i ser un puntal de la democràcia reconegut en la mateixa constitució que, altres vegades, sacralitzen.

Aquest canvi de tendència no es va limitar a la darrera vaga del 29 de març passat –en la que es podia pensar que tancaven files amb el “Govern amic” instal·lat a Madrid- sinó que ja s’havia pogut veure al setembre del 2010, amb Zapatero encara a la Moncloa. En ambdues ocasions i a mida que s’acostava la jornada de vaga es van anar repetint amb intensitat creixent les informacions sobre els alliberats sindicals, subvencions, Rólex i fins i els destins de les vacances dels dirigents sindicals. Van ser molt comentades, llavors, les portades de La Razón on s’acusava Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo –secretaris generals d’UGT i CCOO respectivament- de “còmplices de l’atur” i es comminava a “treballar per Espanya”. Però el rotatiu de Planeta no va ser l’únic i només cal fer una repassada a quina era la visió del quiosc de Madrid el 28 de setembre.

Unes denúncies, però, que no anaven dirigides tant contra el model sindical vigent sinó contra les protestes socials. Les investigacions de malversació o corrupció sindical s’activaven a mesura que s’acostaven les protestes i es minimitzaven o silenciaven en moments en que les centrals pactaven o acceptaven rebaixes socials. Va ser el que el periodista Isaac Rosa va batejar irònicament com el “piquet antivaga”.

Però la premsa madrilenya no va ser l’única i el consens antisindical també va arribar als mitjans dels Països Catalans. La Vanguardia –amb titulars com “repte sindical” o “desafiament a la reforma”- i Las Provincias –”Rajoy mantindrà la seva reforma a pesar del desafiament de la vaga general” o “Les protestes fan mal a més de 2.000 comerços”- van ser els qui més es van acostar a l’estratègia de la “caverna” madrilenya al nostre país.

En aquesta ocasió, però, la combativitat d’aquests mitjans contra la vaga general ha baixat considerablement. A penes El Mundo va titular un dur “Una altra vaga general amb Portugal i Xipre.. i a les portes del rescat”, el dia en que aquesta es va convocar, i avui mateix La Razón es fa ressò d’una campanya anomenada “Antivaga 14N”.

També La Vanguardia i Las Provincias –per seguir amb les capçaleres més destacades amb aquesta línia- han canviat els titulars interessats i la pluja d’editorials i columnes crítiques amb l’aturada per limitar-se a publicar els teletips d’agència recollint els diferents posicionaments sobre l’aturada i el funcionament dels serveis mínims o, en el cas de la capçalera valenciana, la clàssica peça repassant totes les vagues generals de la democràcia o una altra, més esbiaixada, recordant que el descompte de sou per vaga no es limita a la jornada en concret, sinó que s’estén a la part proporcional dels festius de la setmana i les pagues extres –en canvi no afecta les vacances ni els festius oficials, però això no surt a l’article-.