La invisibilitat es resisteix

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El periodista no és el lloc on escriu, sinó allò que escriu. I per si calgués un nou recordatori, vegeu el cas de la Lali Sandiumenge i el seu article sobre la vaga de fam dels treballadors de Telefònica, eliminat dilluns passat del bloc que la periodista tenia a La Vanguardia. Segons explica ella mateixa, la direcció del rotatiu barceloní li va notificar la decisió “amb franquesa” (és d’agrair, suposo) poques hores després que ella hagués publicat l’apunt (que, per cert, ja havia estat esborrat unilateralment). La supressió de l’article va servir per ben poc, en realitat, o de molt, segons com es miri.

Poc temps després, l’article tornava a estar en línia, aquesta vegada per mitjà d’un indiferent (però independent!) servei de blocs… i ja ben acompanyat per desenes de piulades i articles denunciant el cas.

La vaga dels treballadors de Telefònica està aconseguint ser notícia, no tant per l’interès noticiable que té, -claríssim, no els sembla?-, sinó per la resistència d’una part dels mitjans a fer el que cal i toca, que és precisament això, una notícia.

La vaga de fam en qüestió té importants aliats en les xarxes socials i en els nodes alternatius més actius a Barcelona. No és casual. Un bloc, un servei d’streaming, hashtags coordinats, xerrades, i fins i tot un lipdup, són accessibles a través d’un web i revelen una important sofisticació comunicativa. La indiferència del gruix de mitjans amb la proposta, -motivada per la por a incomodar un gran anunciant, se sobreentén-, la devia donar per descomptada; indiferència que, vistos els resultats, s’ha sabut convertir en una bona aliada per a assegurar a la protesta un toc de justa èpica.

La protesta laboral, que durant la campanya ha aconseguit el suport i l’interès d’ICV-EUiA i de la CUP, va assolir un altre impacte interessant el dimarts. Durant l’entrevista que Jordi Basté va fer per a El Món a RAC1 a David Fernàndez, el candidat dels de la unitat popular, aquest va tenir un afilat intercanvi sobre la vaga dels treballadors amb el director de La Vanguardia José Antich, que era a l’estudi com a tertulià. La vaga dels treballadors de Telefònica es reivindicava com a incòmode tema de campanya.

El periodista no és el lloc on escriu, sinó allò que escriu… I si no és al paper, serà a la xarxa, en 140 caràcters; i si no és a la xarxa, serà en un estudi de ràdio, per sorpresa, saltant-se tots els guions, i si no és davant d’un micro, serà davant d’un megàfon, i si no és així, serà a cau d’orella…

La lliçó ja ha estat dita incomptables vegades. No és el periodisme que està en crisi, sinó els mitjans.

Per si calia, el recordatori.

+ darrers storify:
Dia 7: http://storify.com/oriolllado/dia-7-15-11-2012-25n
Dia 6: http://storify.com/oriolllado/dia-6-vaga-general-europea-25n

+ El #diaridecampanya a storify

 

Diari de Campanya és la proposta de Mèdia.cat per seguir les eleccions del proper 25 de novembre. Durant quinze dies Oriol Lladó anirà desgranant amb comentaris diaris les principals claus de la comunicació política, tant des dels mitjans com les xarxes socials i els gabinets de premsa.