Incendi a la tuitesfera independentista

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Foc declarat ahir a la tuitesfera del #25n, facció independentista. La cosa ha continuat cremant aquest matí, però ens trobem ja en fase de control. Potser és un bon moment per aproximar-hi la lupa del Diari de Campanya.

Vegem el relat: la número 2 de la CUP per Barcelona, Georgina Rieradevall, va dir en un míting a Vic i, adreçant-se als indecisos, que en cas de dubte entre ERC i CiU, millor l’original (CiU, s’entén). [Minut 6-10 d’un vídeo accessible aquí]. Una estona després, la candidata va matisar les declaracions al seu FB, tot reivindicant el context més ampli del seu discurs, apuntant a la ironia i remarcant el que en realitat era obvi: el vot que demanava en primera instància la candidata era el del partit polític amb el qual concorre a les eleccions; això és, la CUP.

El Diari ARA va fer saltar la notícia al corrent principal del #25n demostrant de nou el seu bon olfacte per les informacions amb alt potencial de viralitat. Es feia ressò d’una piulada d’un altre mitjà present en l’esdeveniment, l’Osona.com. Posteriorment, el rotatiu barceloní va ampliar i afinar la informació, fent una transcripció de les paraules de la candidata de la Unitat Popular, enllaçant el vídeo sencer de la intervenció i donant veu a l’explicació/justificació de la implicada.

El diari es va precipitar? La primera versió de la informació era, certament, més un RT que una notícia. Res nou. Aquesta és una pràctica excessivament habitual. “Twitter ha reanimat el mandrós periodisme de declaracions de tota la vida, amb força renovada aquest #25n. La piulada d’un candidat, d’un polític o d’una persona famosa és el titular que obre i tanca la notícia, més que no pas la pista per donar forma a una informació de context. Tenim pressa… massa pressa.” Permeteu-me l’autocita. És del Diari de campanya de fa… dos dies!

Però el diari va ser àgil en l’actualització de la notícia, que finalment va acabar convertint en una peça informativa molt més sòlida del que ho era a l’inici. Bé, perquè al meu entendre, les paraules de la candidata eren i són notícia. Altra cosa és el seu grau de transcendència, que em sembla més aviat anecdòtica i poc original; ja que informacions com aquestes són ben habituals en el dia a dia de la campanya…

Tanmateix, en la tensió de les altes hores de la nit, algunes veus van apuntar a una mala praxi periodística; de fet, la mateixa candidata implicada parlava al seu bloc sobre l’inici d’una ‘cacera de bruixes’ (sic).

Algunes reflexions al voltant del cas:

Al nostre país no tenim l’hàbit, que sí que tenen els mitjans anglosaxons, d’explicitar quan en una notícia digital hi ha hagut canvis de fons. Això va provocar força confusió en els primers moments de l’incendi 2.0 que comentem. És important introduir aquests elements de transparència i d’orientació, que van més enllà de la nota a peu de pàgina citada i que tenen a veure també com es presenten les informacions a portada i en com massa sovint queden actives als cercadors notícies incorrectes o ja superades. El lector és prou madur per entendre que avui més que mai una notícia està sempre en construcció. En aquest sentit, explicitar l’historial de revisions o fer més visible el fet que una notícia encara està en versió beta forma part d’un pacte de confiança lector/periodista del qual no ens hauríem de desentendre.

Fins fa ben poc, el periodista publicava ‘després’ del discurs o la roda de premsa de torn; avui li demanem que ho faci també durant l’esdeveniment i fins i tot abans. La notícia es fragmenta guanyant dinamisme i interès, però perdent part del rigor i distància necessaris. És fàcil, que saltin les espurnes en aquest escenari. M’agraden els periodistes que saben fer les dues coses, però en algun cas seria convenient destacar més d’una persona per fer el doble seguiment. Difícil però important plantejar aquest consell avui, i més en el context de precarietat actual. (Nota, gens menor, al marge).

No comparteixo el fet que, en casos com els que comentem, els partits i els seus simpatitzants insisteixin en la línia del complot, -la caça de bruixes al·ludida per la candidata-, allò de ‘matar el missatger’, com deia en Roger Palà en una piulada aquest matí. De fet, els propis partits tenen feina a revisar la seva estratègia de comunicació per adaptar-la a aquest context de seguiment periodístic més incisiu, caòtic, imprevisible i, en alguns casos, també més frívol. Han de saber preveure determinades situacions i modular millor el que diuen.

Tenim feina, a més de pressa. L’objectiu és que com a periodistes deixem de ser actors de confusió per esdevenir agents d’endreça. I ho haurem de fer entre tots. Que la campanya ens serveixi per prendre nota d’allò que ens grinyola més perquè la feina, l’endemà, serà majúscula.

A l’storify del dia trobareu un resum de piulades sobre el tema, a més del repàs habitual a la jornada.

Per cert, és interessant l’apunt del periodista Marc Ustrell, consells per piular el #25n, previ al cas, però que avui guanya més en oportunitat.

Diari de Campanya és la proposta de Mèdia.cat per seguir les eleccions del proper 25 de novembre. Durant quinze dies Oriol Lladó anirà desgranant amb comentaris diaris les principals claus de la comunicació política, tant des dels mitjans com les xarxes socials i els gabinets de premsa.