Campanyes prestades

Vella i nova política en un sol minut de televisió. Carme Chacón s’agafava ahir a la portada d’El Mundo, nou aliat a la causa?, per (a)tacar al contrincant: “Pels diners i els desfalcs, a CiU no li importen les fronteres, les fronteres ens les posen a nosaltres.” Frívola desmemòria, la seva: la candidata a la recàmera invocava els vuitanta i a la desesperada assenyalava un dels seus capítols més alliçonadors. Banca Catalana i el seu efecte multiplicador feien aparició en la campanya. A l’altra banda, els *spin doctors* del president Mas somreien confiats en veure la seva planificació acomplerta. Vella política que apel·la a l’estòmac: difícil equilibri en la línia que separa la política de la calúmnia a la cerca del titular descarnat.

Però i la ‘nova política’? Era allà mateix, en aquell mateix minut, just rera la candidata.

La coreografia del míting socialista tenia preparat un número especial, que va deixar amb un pam de nas a Marc Rius, cap de campanya d’ICV-EUiA, segons reconeixia ell mateix al seu Twitter. “Una salutació a l’equip de campanya del PSC, que al míting d’avui s’ha marcat una copiada memorable del Catalonia Is Not CiU.” Al PSC reversionaven per sorpresa la campanya dels ecosocialistes tot convertint el seu ‘Catalonia is not Ciu’ en un actualíssim ‘Catalonia is not Switzerland’ o ‘Catalonia is not Lienchiestein’, aludint a les acusacions d’El Mundo. Acusacions, per cert, posades en dubte pel mateix diari El País i pel president del TSJC i contra les quals CiU ja s’ha querellat.

El PSC, en tot cas, torna a tirar de ‘negacions’ per construir la seva campanya, però aquesta vegada ho fa vampiritzant la campanya del contrincant. Inèdit (nou, per tant), també arriscat. I significatiu, en tot cas, d’una política que transita sobre el context d’una societat (líquida) d’ideologies volàtils i que recicla amb vertiginosa voracitat notícies i referents polítics, els propis i els aliens.

Els cartells grocs mostrats pels militants del PSC en el míting de l’Hospitalet són l’exemple més explícit d’un moviment de fons: el que converteix el missatge polític del dia en reacció, i no pas proacció, el que assumeix que l’ecosistema comunicatiu de la ciutadania és més complex i infidel que mai i que la pressa i l’excés d’informació fan que cada dia tot torni a començar. El que fa quatre dies era la campanya del contrincant pot esdevenir avui la d’aquest PSC a la deriva, també comunicativament.

Política nova però també superficial i, finalment, em temo, també amb molts números d’acabar sent irrellevant. Ho veurem el diumenge 25.

+ Aquí podeu accedir a l’storify del dia amb un resum de piulades i d’articles per seguir la campanya del #25n.

Diari de Campanya és la proposta de Mèdia.cat per seguir les eleccions del proper 25 de novembre. Durant quinze dies Oriol Lladó anirà desgranant amb comentaris diaris les principals claus de la comunicació política, tant des dels mitjans com les xarxes socials i els gabinets de premsa.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019