Quatre dies i ja ho tindrem, això. Ara que enfila la recta final, apuntem alguns ‘temes’ que han marcat la campanya, a nivell de comunicació política, i que o bé eren impensables o tot just s’apuntaven en la darrera campanya nacional, la de l’octubre de 2010.

1. Seguiment internacional: Aquestes darreres hores s’ha comentat molt el nombre de periodistes internacionals, una vuitantena, que s’han acreditat per seguir el candidat de CiU. També aquesta setmana, un dels diaris de referència global, el britànic The Guardian, ha iniciat una sèrie d’articles sobre les eleccions, sota el curiós però clarament global títol de ‘Barça-loners’. Un fenomen que certifica que tenim els focus al damunt i que, en tot cas, és a la nostra teulada la oportunitat de fer-nos escoltar i convèncer (una altra cosa és si ho aconseguim). No hi és aliena la tasca de l’oficina de premsa internacional del govern, encapçalada per Martí Estruch, ni tampoc la incansable tasca de ciutadans i col·lectius que arreu del món informen del cas català amb saludable intel·ligència. Crec que gens casualment, el diari Ara ha presentat aquesta setmana el seu Catalan Network.

2. Activisme civil: Aquest és un altre element singular a tenir en compte: la irrupció d’iniciatives no vinculades a cap partit, però que en canvi han aprofitat l’efervescència del moment polític per presentar iniciatives clarament independentistes (algunes directament vinculades al 25N), d’altres que van més enllà. Entre les primeres, el vídeo de ‘Cauen els murs’, cridant a la participació, o bé els clips ‘Jo no tinc por’ elaborats a Vilaweb. Entre les que van més enllà, destaca la proposta del Col·lectiu Wilson que amplia la reeixida aposta del Col·lectiu Emma per internacionalitzar el conflicte. El fenomen és prou interessant i s’explica pel caràcter plebiscitari de les eleccions; o en tot cas, aquesta és la lectura assumida per una part important de la societat civil del país, molt activa en la conformació de l’actual clima, i que ha impulsat aquestes (i altres) iniciatives.

I a tot això, per cert, en Shariff, des de Nova York, continua mantenint l’interrogant obert. 😉

3. Les anticampanyes: Aquí ICV-EUiA ha jugat fort amb el seu Catalonia is not CiU, reinterpretat pel mateix PSC en Catalonia is not Switzerland i que en els seus primers dies, quan no se’n sabia l’autoria, fins i tot va ser ‘adoptat’ per altres forces polítiques. Una campanya política que no sembla una campanya política i per això mateix disposa d’un gran poder d’infiltració. Finalment els promotors van decidir no posar-hi ni tan sols logos per afavorir intel·ligentment la seva viralitat.

4. Els manifestos i les llistes de notables: ja van marcar, i amb èxit, la precampanya, però han continuat alimentant la campanya com una eina útil de seducció per al votant indecís. Hem vist la ‘sortida de l’armari’ de desenes de personatges públics i la implicació d’altres persones ‘il·lustres’ en documents o iniciatives més de fons, i no tan associades a la contesa. Tot plegat és símptoma dels moviments tectònics que afecten la política del país. Això no obstant, és probable que el devessall de llistes i manifestos hagi acabat generant un efecte contraproduent per l’acumulació de propostes, en algun cas difícils de destriar, i, en algun altre cas amb ambigüitats massa calculades. Sigui com sigui, avui mateix se n’ha presentat un de nou, en aquest cas de persones vinculades al PSC i que aposten per ICV-EUiA.

L’#storify del dia.
http://storify.com/oriolllado/dia-12-20-11-2012-25n

Demà tanquem la sèrie de les 10 diferències parlant de l’auge dels virals, de mítings (malgrat tot), de l’accelerada relació amb els mitjans, de les interferències judicials i de les noves i reeixides experiències posades a la pràctica pels partits.

Diari de Campanya és la proposta de Mèdia.cat per seguir les eleccions del proper 25 de novembre. Durant quinze dies Oriol Lladó anirà desgranant amb comentaris diaris les principals claus de la comunicació política, tant des dels mitjans com les xarxes socials i els gabinets de premsa.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019