La “Corpo” entra en campanya

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ja portem una setmana llarga de campanya electoral i en declaracions a la premsa, en mítings o en els seus programes, totes les formacions s’han posicionat sobre el futur que volen pels mitjans de comunicació públics de Catalunya aixoplugats sota el paraigües de la CCMA, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Els que més n’han parlat són els dos partits que diuen sentir-se més perjudicats pel tractament informatiu que aquests mitjans fan dels seus partits. Són el PP i Ciutadans, els dos partits que precisament, denuncien la “deriva independentista” que diuen que han pres la ràdio i la televisió de Catalunya pel fet d’informar del què passa al carrer.

Fa una setmana, Alicia Sánchez Camacho deia que si del seu partit depenia, reduirien un 15% , l’aportació que fa ara la Generalitat. Albert Rivera anava més lluny i xifrava en el 25% aquesta retallada i afegia que això s’havia de traduir en la reducció de canals de televisió i emissores de ràdio. En els programes d’aquests dos partits, queda clar que els molesta l’existència d’un sistema de mitjans públics catalans amb vocació nacional i, que si d’ells depengués, els reduirien a la mínima expressió, convertint-los en purament testimonials. Ciutadans proposa, en el seu programa, la modificació del Llibre d’Estil perquè es digui que Catalunya és una comunitat autònoma, que sigui bilingüe i renuncii a qualsevol referència als Països Catalans. El PP pel seu costat  parla obertament de reduir la dimensió dels mitjans públics i es mostra en contra d’un impost per finançar-los.

Per sort d’aquests mitjans, a l’altra banda, la majoria de partits polítics catalans reconeixen, això si, amb matisos, la importància que Catalunya segueixi tenint uns mitjans públics potents i influents, que siguin motor de la industria audiovisual del país i que continuïn desenvolupant eficaçment la tasca per la qual el Parlament els va crear aviat farà 30 anys, la plena normalització cultural i lingüística de Catalunya.
Si fem una ullada al que diuen els programes electorals dels partits que defensen el “model  CCMA”, trobem que ERC, per exemple, advoca per garantir la seva continuïtat, ultrapassant “les consideracions econòmiques de rendibilitat i costos, per a anar a cercar la rendibilitat social i cultural.” Per CiU, la Corporació, és una “estructura d’estat”, situant el model de mitjans a l’alçada del sistema educatiu i del sanitari però no entra en el detall sobre la seva dimensió que hauran de tenir, com si que ho fa ICV que demana que es mantinguin “els llocs de treball i la capacitat productiva” o el PSC que es referma en “el model de finançament mixt” i que es compromet “a aprovar un contracte programa que doni garanties de futur als professionals.” Solidaritat vol uns mitjans que siguin “divulgadors del procés sobre la transició nacional cap a l’estat català i els cohesionadors de la població” i la CUP reclama que “reflecteixin la realitat social i nacional sense filtres ni interessos conjunturals.” En el que si coincideix la majoria de forces polítiques és a reclamar la modificació de la Llei de la CCMA pactada entre CiU i PP en l’última legislatura.

Tot apunta que els partits que defensen el model de mitjans públics catalans i els volen forts en el marc actual i, per descomptat els veuen com una eina fonamental d’un futur estat, tindran una majoria molt ample en la pròxima cambra catalana. L’endemà de les eleccions, serà bo que no s’oblidin que en el panorama de les ràdios i televisions del nostre país, la continuïtat dels mitjans de  la CCMA és la garantia d’una programació en català i de qualitat, perquè aquest és el seu mandat i la raó última de la seva existència.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.