En el Diari de Campanya d’avui acabarem de veure les 10 diferències de la campanya del #25n respecte la de l’octubre de 2010.

Ahir vam repassar les quatre primeres: seguiment internacional, irrupció de l’activisme civil, la promoció d’anticampanyes i l’aposta pel manifest i la llista de notables com a eina de mobilització política.

Avui continuem amb…

5. El ‘retorn’ del míting: mai havia marxat, en realitat, però sobta com en un moment d’arrelada desafecció política en bona part de la ciutadania, algunes formacions han vist com en aquesta campanya quedaven desenes o centenars de persones fora dels locals on havien convocat els actes. És el cas d’ERC, que la primera setmana de campanya va haver de doblar un acte a Sabadell, i també de CiU, és clar, bé que aquesta es va situar de partida amb majors expectatives i recursos. Un altre cas és el de la CUP i el seu significatiu ‘sold out’ al BTM, amb un important seguiment per streaming i pantalla gegant al carrer. Els mítings són bons indicadors de cara al #25n o mostren principalment el grau de motivació de la base de militants i activistes? Ho veurem diumenge. En tot cas, en aquesta campanya han recuperat també el vell paper, el de demostrar la pròpia embranzida per seduir l’elector (sempre més vulnerable a les forces amb múscul guanyador). Les tres formacions sobiranistes han sabut despertar la curiositat i l’interès en els no convençuts. Per aconseguir-ho… tan important és que el míting vagi bé (gent + tractament mediàtic), com que aquest sigui piulat i repiulat tot subratllant que sí, que avui també, “s’ha quedat gent a fora”.

6. Les xarxes: debat o combat?: En aquesta campanya hem vist un ús molt més agressiu i intencionat de les etiquetes amb la combinació d’hashtags propis (#tots amb el president #alternativasensata #noupaís #itantsipodem #unitatpopular, etc) i de generals (#eleccions #25n #debattv3, etc). Objectiu: marcar perfil i participar de la conversa col·lectiva; això sí massa sovint amb pobres resultats quant a la generació real d’intercanvi de la informació i les idees. També hem vist com els partits posaven en marxa etiquetes més conjunturals, amb l’ànim de reforçar elements de discurs, i com els seus activistes més actius s’empescaven etiquetes iròniques o crítiques amb altres formacions. La batalla política es trasllada a la xarxa, substituint durant la campanya arguments per eslògans. #stoppalmeros… ¿quants hem pensat aquests dies amb la genial expressió d’Albert Balanzà? Alguns candidats, en especial David Fernàndez (CUP), Oriol Junqueras (ERC) i Joan Herrera han intentat convertir el seu Twitter també en espais de conversa. Cal reconèixer-ho.

7. Emergència dels vídeos virals: ERC va arrencar fort amb el vídeo en castellà a Sant Vicenç dels Horts i amb l’emocionant clip de Tots Sants que, tanmateix, no han pogut igualar la resta de propostes pròpies que ha ‘llençat’ des d’aleshores. La CUP ha excel·lit amb diferents ‘productes’ singulars (bé que un pèl tardans quant al seu llançament). Es tracta de clips de gran qualitat tècnica i amb valenta eloqüència formal i de fons; veurem si també rendibles electoralment. Però el ‘premi’ és per al PP i el seu surrealista vídeo dels Garcia, convertit, això sí, en ‘tema de campanya’ per part de quasi tots els partits que l’han reciclat, reversionat, disseccionat i finalment, potser, també neutralitzat.

Finalment, cal fer un reconeixement al vídeo del Partit Pirata que suma a la causa els personatges de Bola de drac i que, apuntava Roger Palà ahir al matí, compta ja amb més de 190.000 visualitzacions.

Demà acabem la sèrie, la qual inicialment havia d’ocupar dos dies però que ha donat per més, ja ho veuen, ja em disculparan. Per cert, que això m’ha obligat a canviar el títol del Diari de campanya d’ahir.

Divendres continuarem parlant de mitjans i periodistes, d’interferències i, amb un toc més optimista, d’algunes bones pràctiques.

Ah, aquí teniu l’storify del dia:
http://storify.com/oriolllado/dia-13-21-11-2012-25n

Diari de Campanya és la proposta de Mèdia.cat per seguir les eleccions del proper 25 de novembre. Durant quinze dies Oriol Lladó anirà desgranant amb comentaris diaris les principals claus de la comunicació política, tant des dels mitjans com les xarxes socials i els gabinets de premsa.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019