Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que en ell apareix fa referència a la data de la seva publicació.

Reprenc el fil del Diari de Campanya allà on el vam deixar ahir. Tanco avui la sèrie de tres articles sobre el que crec que són deu possibles diferències entre l’actual campanya i la de les darreres eleccions al Parlament, l’octubre de 2010.

8. Periodista 24h.: Els periodistes han anat més de bòlit que mai, i no només per servir a les especialíssimes expectatives ciutadanes sobre la contesa electoral; sinó per l’encàrrec més o menys formal dels seus mitjans, que els han demanat, a més, un seguiment al minut a través dels seus comptes de Twitter. Hem llegit i llegirem encara excel·lents cròniques sobre mítings, declaracions o visites diverses; aquesta vegada, però, les hem vist amanides, ampliades o fins superades per la frescor i l’agudesa dels seus mateixos autors a Twitter, el periodista 24h que en 140 caràcters informa abans, durant i després de l’acte al qual ha estat destacat.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Segurament, els mitjans han fet un excessiu seguidisme de la campanya (entesa com un seguit d’actes decidits pel partit, no com l’oportunitat per marcar l’agenda pròpia) i potser no han sabut comunicar prou bé al lector tipus el capital piulador dels seus periodistes destacats… Això no obstant, hem gaudit amb un efervescent periodisme a Twitter. Entre els que he seguit amb més interès hi ha Maria Xinxó @mariaxinxo (RAC1), Bernat Ferrer @bernatff, Quico Sallés @quicosalles i Albert Balanzà @albertbalanza (de Nació Digital), Fidel Masreal @fmasreal (El Periódico) o Christian Segura @ch_segura (Ara)… Menció especial per a l’Autobús de campanya, @encampanya i les seves piulades sarcàstiques. Bona part d’aquests periodistes, i molts més!, conjuntament amb politòlegs i fanboys del #25n els trobareu en la meva llista de piuladors del 25n.

9. Interferències: Em serviré d’aquest eloqüent paràgraf de l’article que Antoni Maria Piqué va publicar fa uns dies a El Singular sobre les filtracions a El Mundo. “Tantes trampes plegades i repetides en tan poc temps fan una pudor fètida de muntatge molt intensa. El principal tabloide nacionalista espanyol ha esdevingut un esborrany de diari. No cal que ningú mati el missatger. El missatger s’ha suïcidat.” Piqué parla d’El Mundo, però en realitat la seva reflexió podria arribar a ser ampliable a d’altres mitjans i tractaments, ni que sigui preventivament. La línia que separa política de periodisme en un escenari molt polaritzat i emocional es difumina (encara més) i això, en la perspectiva post 25n és especialment preocupant. I no estem parlant només, que també, dels disbarats de la caverna mediàtica espanyola.

Segurament, el de les interferències polítiques i judicials rere la disfressa de notícies o investigacions periodístiques ja no serà un tema diferencial en la propera convocatòria a les urnes, siguin unes eleccions o un referèndum.

10. Bones pràctiques: En aquest Diari de Campanya he criticat omissions, tractaments superficials i la pressa i el seguidisme del periodisme respecte l’espiral de declaracions dels polítics. Tanmateix, i espero que ho hagi transmès així, el balanç de la professió és, malgrat tot, positiu. Hem respost bé, hem estat a l’altura, malgrat tot: amb criteri, imaginació i compromís; i no era fàcil sent com és un dels sectors més precaritzats.

A continuació un llistat sense ànim d’exhaustivitat de coses que m’han semblat interessants:

Excel·lent l’aposta pel vídeo en dues propostes de pes aquests 15 dies. A El Periódico, els reportatges sobre els caps de campanya van acompanyats d’una peça audiovisual molt ben realitzat amb les declaracions que han fet servir al reportatge. Les entrevistes de la Mònica Terribas a l’Ara tenen versió text i vídeo, la qual cosa ens han permès recuperar per uns dies una de les millors entrevistadores del país (amb el permís de Xavier Bosch, per cert).

Intel·ligent, el lligam que l’Ara ha fet amb un dels seus blocs, el Pati Descobert, a qui ha encarregat un espai diari d’anàlisi. El bloc oferia molts dies una versió ampliada de l’article en paper.

Bons exemples d’anàlisi informada: els articles de Jordi Muñoz, repassant a l’Ara, aspectes de programa; i Carles Castro, analitzant estadístiques a La Vanguardia.

Aquest diari, per cert, ha apostat fort per les firmes: l’Enric Juliana quasi no ha faltat cap dia, sempre original; i l’Antoni Puigverd i en Sergi Pàmies han aportat qualitat literària i finor analítica. Francesc-Marc Álvaro ha estat especialment comentat en els seus retrats de l’indecís.

El Punt Avui ha jugat fort amb el seu pool d’opinadors, amb noms referents de la política catalana a la reserva: de Quim Nadal a Ernest Benach, passant per Josep Lluís Carod-Rovira o Montserrat Nebreda. Han destacat les entrevistes als candidats fetes per estudiants de periodisme, el canal de Twitter actualitzat per Sergi Picazo i Marc Batallé @eleccions_25n, així com la seva porra virtual.

Vilaweb, a banda del seu seguiment diari, ha preparat per als subscriptors una revista en paper (descarregable en .pdf) amb tot el que cal saber del #25n i Nació Digital ha apostat per un tractament molt intensiu (i incisiu) dels seus periodistes a la xarxa.

El País ha fet un plantejament fred i contingut, reticent al procés iniciat amb la manifestació de la Diada. Això sí continua oferint el seu widget, un codi que permet visualitzar al teu bloc o web els resultats a temps reals a través d’un gràfic del diari.

– En els diferents #storify del Diari de Campanya i en articles precedents hem tractat també altres casos: tuitòmetres, ús de hashtags, versions per a smartphones, tractament d’enquestes, infografies, comentari de xarxes socials com el Please RT d’Àlex Gutierrez o el faldó de Víctor Amela).

Demà, darrer dia del diari, tornarem a les seves pantalles.

Aquí teniu l’storify del dia:
http://storify.com/oriolllado/dia-14-22-11-2012-25n

 

Diari de Campanya és la proposta de Mèdia.cat per seguir les eleccions del proper 25 de novembre. Durant quinze dies Oriol Lladó anirà desgranant amb comentaris diaris les principals claus de la comunicació política, tant des dels mitjans com les xarxes socials i els gabinets de premsa.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019