Debats tancats

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Avui que s’acaba la campanya electoral no està de menys recordar que polítics i periodistes hem tornat a caure en el mateix error alhora de tractar-la, sobretot en els debats. La pífia no és que els candidats de totes les circumscripcions s’hagin  discutit públicament en els formats emesos per televisions i ràdios, sinó que sovint han estat les mateixes cares i veus les que hem vist i escoltat. Diem que en uns comicis municipals es vota en clau personal i en uns autonòmics o estatals es pensa més en el partit i en el seu ideari. Ho poso en dubte. Quanta gent coneix les llistes de les formacions que es presenten al 25-N amb suficientment detall com per emetre el vot a consciència més enllà de la “malaltada” que segueix la campanya al detall? El bombardeig mediàtic utilitzat pels directors de campanya dels partits per promocionar els seus líders juga a favor d’aquest desconeixement envers la resta de persones que conformen la llista, candidats que, al cap i a la fi, també seran els encarregats d’executar el programa electoral. És per aquest motiu que cal que els mitjans de comunicació fem autocrítica d’aquest seguidisme marcat per les formacions, que prefereixen centralitzar en el primer candidat ( o en el millor dels casos en el segon)  tot el pes del discurs deixant fora del focus el gruix de la llista, que segur donaria valor a la candidatura.

No em crec que Àngel Ros, Santi Vila o Oriol Junqueras, per posar només tres exemples, sàpiguen més que els membres de les seves candidatures sobre tots els temes que es tracten en una campanya. Els partits disposen de persones que es desenvoluparien millor en diversos àmbits que els propis caps de cartell, però ben poc s’han fet visibles per major tranquil·litat dels caps de comunicació i en detriment del poble, que ha hagut de recórrer novament als feixucs programes electorals per tenir una visió global dels idearis de les formacions. Si del que es tracta és de votar un partit i no només un candidat, la premsa ha de responsabilitzar-se de donar  la informació suficient, també en els debats, per tal que els ciutadans puguin veure què hi ha rere l’home o la dona del cartell penjat al fanal o enganxat a la paret.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

A Lleida, per exemple, s’han realitzat un total de 8 col·loquis en 15 dies, tots ells protagonitzats pels caps dels partits, que han acabat per aprendre’s fins i tot els discursos dels seus rivals. Tan és així, que el candidat de CiU, Albert Batalla, feia broma abans de començar-ne un la setmana passada afirmant que ja sabia per on li sortiria el socialista Àngel Ros quan es tractés el tema de l’Estat propi i el dret a decidir. I és que l’encotillament de les estructures dels formats i de la repetició dels temes plantejats és un altre dels errors comesos i que han acabat per fer perdre tot interès. Poc o gens s’ha parlat de Recerca i desenvolupament, d’agricultura o d’infraestructures. De cara a properes conteses electorals no estaria malament la creació dels microdebats on es tractessin temes absents en aquesta campanya amb els candidats de les llistes que més coneguessin els temes sobre el que es parlaria.

Aprendre’s

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.