Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aprofitem el darrer dia de campanya electoral per repassar les propostes dels diferents partits en mitjans de comunicació i construcció de l’espai de comunicació català, tenint especialment en compte el context actual de debat al voltant de la construcció o no d’un nou estat català i les polítiques de retallades i reducció de recursos en els mitjans públics o en el suport als mitjans en català.

El partit majoritari en el Parlament i que, segons totes les enquestes guanyarà els comicis de diumenge, CiU, a penes parla del paper que ha de tenir la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en el nou procés polític. L’única referència que en fa, com a estructura d’estat, és en clau de passat, sense aclarir com es mantindran aquestes estructures amb els pressupostos limitats o sense arribar al País Valencià. En el programa del futur Govern només s’inclou algunes referències a potenciar “el desenvolupament de la indústria de continguts digitals amb especial focus en l’evolució del sectors audiovisuals” i emprar els mitjans públics per potenciar la visibilitat de la xarxa d’editorials catalanes. Sobre el conjunt de mitjans de comunicació es fa èmfasi en que hauran de respectar els drets i deures vers el català.

El que encara és la segona força parlamentària, el PSC, promet de forma explícita derogar la llei de la CCMA aprovada per CiU i el PP i es comprometen a mantenir “el model de finançament mixt i a aprovar un contracte‐programa que doni garanties de futur als professionals”, si bé reconeixen que “l’austeritat ve imposada pels temps”, demanen que els mitjans públics tinguin recursos humans i materials suficients per “fer una programació i una informació de plena qualitat”. També impulsaran la CCMA en diferents àrees que consideren d’interès ciutadà, des de l’ensenyament d’anglès fins a programes de debat amb “amb participació de ciutadans i experts”

El Partit Popular, que presenta un programa molt resumit promet la reducció de “la dimensió dels mitjans de comunicació públics”, exigirà que en “respectin la pluralitat” i s’oposarà a “la creació d’un import per finançar-los”. També prometen l’eliminació de les “quotes lingüístiques i les sancions vigents [sic]” als mitjans  i una major transparència i control parlamentari de les campanyes institucionals.

ERC en canvi fa un incís molt més important i desenvolupat del paper que han de tenir els mitjans de comunicació en un possible Govern del seu partit. Comença fent un resum de la situació actual, criticant les retallades que posen en perill “el sistema comunicatiu català arrelat arreu Països Catalans” i la reducció de mitjans a la CCMA. Per a corregir la situació plantegen una “transició” en que es potenciïn uns mitjans públics capdavanters “capaços de ser atractius pel conjunt de la societat catalana i participar de la construcció, difusió i consolidació d’un univers nacional i referencial propi”, així com recolzar la indústria audiovisual i, com el PSC, derogar l’actual llei de la CCMA i aprovar un contracte-programa que en garanteixi la continuïtat. I també desplegar totalment la Llei de Cinema vigent, actualment arraconada. I tot això per, un cop arribada la “República catalana”, “garantir i potenciar els projectes audiovisuals per tal d’enfortir el sector al país i donar-los-hi projecció internacional” i “disposar d’uns mitjans de comunicació més forts, plurals i diversos”.

A més, el programa dels republicans inclou altres referències als mitjans de comunicació en general, principalment en relació la llengua –“el català serà la llengua d’ús preferent a tots els nivells de l’administració”- i les dones: “visibilització i representació de les dones en els mitjans de comunicació i publicitat”, “seguir promovent un ús no sexista, ni androcèntric dels llenguatges en els mitjans de comunicació” o “impulsar la presència de les dones en llocs de decisió i càrrecs de responsabilitat als mitjans de comunicació”, entre altres mesures més concretes.

Iniciativa per Catalunya Verds compta probablement amb el programa polític més elaborat dels actuals comicis i que inclou un capítol de tres pàgines dedicat a la CCMA i el centre de RTVE a Catalunya, sota el títol de “Retornar el pluralisme als mitjans de comunicació de titularitat pública”. En aquest punt es critica la “regressió” que es considera que ha patit la CCMA en l’actual legislatura, es promet canviar les lleies de la CCMA i el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) per garantir el “pluralisme i la independència al sistema de comunicació audiovisual de titularitat pública”, defensar el model de mitjans públics així com fer complir la legislació –llengua, freqüències, horaris protegits, etc.- als operadors privats, donar suport al sector audiovisual de proximitat, i mantenir el sistema de manteniment mixt. També es promet garantir les emissions en català i la producció pròpia del centre territorial de RTVE a Sant Cugat, i la cessió de part de l’espai radioelèctric als mitjans del tercer sector. Finalment destaquen –entre altres mesures molt més detallades- la incorporació de la perspectiva de gènere als mitjans, la col·laboració en matèria de comunicació amb la resta de territoris de parla catalana i la reobertura del canal internacional per satèl·lit per donar servei als catalans que viuen pel món.

Igual que ERC, el programa ecosocialista està ple de referències als mitjans –sense especificar públics i privats- en capítols molt diferents. Així, es parla de millorar el tractament de la immigració, potenciar la representació de la dona, donar accés a les associacions de consumidors i a la cultura i millorar la participació ciutadana. Més concretes són les mesures de deixar d’usar els mitjans per a les “polítiques de delació”, introduir l’educació en comunicació en el currículum acadèmic i millorar la cooperació entre diferents mitjans i empreses per compartir els doblatges al català per rendibilitzar-ne la inversió i facilitar la seva extensió arreu dels Països Catalans.

Ciutadans opta per un programa esquemàtic amb poques referències als mitjans. Aquestes se centren en la promesa de garantir “la pluralitat i la independència dels mitjans públics” i al mateix temps “reduir en un 25% anual les aportacions de la Generalitat” a aquests. També canviaran el llibre d’estil de la CCMA per tal que Catalunya sigui definida com una comunitat autònoma, sigui bilingüe i s’elimini qualsevol referència als Països Catalans. També es demanarà a RTVE que les seves emissions (només les territorials de Catalunya) siguin en dual per a que se’n pugui escollir la llengua. En altres punts es promet l’eliminació del CAC la retallada en un 50% de les partides destinades als mitjans públics i l’eliminació de les subvencions als privats. Finalment es denuncia que els mitjans públics donin “més privilegis a una de les dues llengües oficials”.

Molta més importància a la CCMA li dóna el programa de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), que pretén prestigiar-la i potenciar-la amb mesures que van des de canviar-ne la llei –“per convertir-la en un grup de comunicació competitiu a nivell nacional i internacional i un exemple d’organització eficient”,- a canviar-li el nom a TV3–que passaria a dir-se Televisió de Catalunya- passant per recuperar les emissions internacionals via satèl·lit. Més en general es contempla el paper dels mitjans de comunicació a l’hora de potenciar el patrimoni i creadors culturals i, com a curiositat, és l’única formació que fa referència a les relacions amb els mitjans estrangers per tal de configurar “un lobby de pressió de suport a Catalunya”.

Finalment la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) també presenta un programa breu, encara que dedica un capítol sencer a “l’espai comunicatiu dels Països Catalans”. En aquest es proposa la “promoció” d’uns mitjans que “reflecteixin la realitat social i nacional sense filtres partidistes ni interessos conjunturals”. Més concretament, treballaran per “reformular-ne” els que són públics amb òrgans de control “en què tots els sectors socials hi siguin representats”, més enllà de les quotes governamentals o partidistes. Finalment prometen la creació d’una agència de notícies nacional pública, l’exigència als mitjans privats que emprin la “llengua pròpia dels Països Catalans” i l’oposició a l’ús de fons públics per afavorir certs mitjans amb interessos partidistes.