‘The win to separatist parties’

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Acabo d’aterrar de Mart.  Si em quedo davant del quiosc tinc diferents opcions. Opció 1: ‘Mas no pot sol’: ‘Mas no ho podrà fer sol’ diu l’Ara i el ‘No ens falleu’ a El Punt Avui. I l’opció 2 majoritària: ‘tot està perdut. ‘Patacada’ a El Periódico, ‘Càstig dur a Mas’ a La Vanguardia, un divertit ‘Mas entra a la historia’ de El Mundo -que vol dir ‘protagonitza el pitjor ridícul electoral en 30 anys d’història’. ‘El pla de Mas s’enfonsa a les urnes’ a El País, ‘Mas perd el seu plebiscit’ a l’ABC; ‘Adéu Mas, a Catalunya li agrada Espanya’ de La Razón. Tant Le Monde i Le Parisien -ho explica Vilaweb avui- coincidien que la baixa de Mas ha beneficiat l’independentisme d’esquerra. I també l’italià La Repubblica, que després d’unes hores va canviar l’enfocament i es va enganxar al CiU recula i la independència queda lluny. A mi els números, ahir i avui, em diuen: CiU guanya, però recula molt. I, a part de tota la resta i la mala notícia de C’s entre d’altres, em quedo sobretot amb: els partits independentistes guanyen espai i es fan més forts. Ara, com que baixo de Mart i no sé massa ben bé que vol dir això, llegint els diaris em fa l’efecte que tot plegat és la ressaca d’una pel·lícula que em sona i que es diu ‘Independence day’: allà els marcians intentaven ‘alliberar’ la terra a cop de pistoles destructives i alguns supervivents aconseguien posar-se d’acord i fer front a la massacre. Avui, aquí l’efecte és que els marcians han guanyat i el líder que ens havia d’alliberar dels malignes acaba de fotre’s una patacada monumental, que tot està perdut i que el país està dominat per homenets verds de cap gros que per sempre més ens ens diran com i que hem de fer.

Ahir, abans de pujar i baixar de Mart, compartia jornada electoral i uns quants patíem per com seria la lectura des de fora, per la possibilitat que la interpretació fos només en funció de la caiguda de CiU i no de la resta de resultats.  Ens anticipàvem amb més o menys encert: la lectura de la derrota s’ha quedat més a prop del que ens pensàvem -és clar que de l’ABC, El Mundo i La Razón ja ho esperàvem tot-  i, en canvi, alguns titulars que vénen de més lluny van marcant la diferència i són l’esperança del dia. Avui, com he recollit, bona part dels diaris que em trobo al quiosc de costat de casa reaccionen a la desfeta de la il·lusió que ens han volgut vendre durant aquesta campanya que alguns han carregat de messianisme i promeses de salvació. A primer cop d’ull m’arriba que les portades han reaccionat, doncs, a un somni que era el somni d’alguns. N’espero més. A mida que van passant les hores -ara ja n’han passat algunes- les edicions digitals van canviant el to i l’anàlisi comença a tenir una mirada més complexe, la complexitat real amb la que ens trobem avui. Suposo que cal temps per despertar del somni i sortir del malson. Per això, aixeco la vista i  bussejo pel món buscant altres ‘respostes’ més enllà de la ‘derrota final’. De moment, em vaig quedant amb això: ‘Divisive election in Spain’s Catalonia gives win to separatist parties’. Un titular de The New York Times. Seguirem bussejant.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019
Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.