Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Desnonament aturat a Patriax. Una acció 'il·legal' que a Las Provincias li passa per alt

Els articles sobre el “món violent radical” –referint-se generalment a sectors dels moviments socials d’esquerres- són força habituals en els grans mitjans, sobretot de dretes, després de manifestacions en que hi hagi hagut incidents o avalots més o menys remarcables. Són articles que acostumen a basar-se únicament en informacions policials –ignorant que aquests provenen d’una part en conflicte i no d’un estudi neutral,- moltes “fonts fiables” anònimes o d’identificació confusa, força inexactituds i una gran dosi de criminalització vers certes opcions ideològiques amb l’argument de la “violència” com un mal absolut i sense causes, motivacions ni graus. Un exemple d’aquest  gènere periodístic que va tenir força repercussió és un article de La Vanguardia de després de la vaga general del 29 de març en que s’acusava a uns desconeguts activistes transnacionals anarquistes d’origen italià de tractar de convertir Barcelona en un camp de batalla. Passats sis mesos d’aquell article no només hi ha hagut, que se sàpiga, cap italià detingut per aquells incidents sinó que la capital catalana no ha caigut en cap espiral de violència urbana, sent aquesta força menor durant la passada vaga general de novembre.

Ara és Las Provincias la que assenyala València com a “capital de la violència radical”, competint per un títol que fins ara sembla que ostentava Barcelona. L’article del rotatiu valencià repeteix totes les claus del gènere: Es basa només en informació dels “serveis d’intel·ligència policial” –dels que no s’identifica un portaveu i ni tan sols un departament concret- a la que el diari en qüestió “ha tingut accés”, sense aclarir si és un informe oficial ordenat per un jutge, un esborrany o una conversa informal.

També tot es força inexacte i es parla constantment d’actes violents sense especificar, s’agrupa com delictes conceptes tant diferents –alguns ni tan sols tipificats- com “insults”, “pintades”, “danys” o “incendis”. Es refereix sempre als fets, persones i dates com “centenars”, “habituals”, “recentment”, etc. I els únics fets que es concreten mínimament són els de la primavera valenciana, una onada de manifestacions totalment pacífiques.

Però aquesta és la tònica general del text, en que es barregen i confonen actes violents, de desobediència civil pacífica i fins i tot totalment legals, com manifestacions i vagues que són qüestionades al ser “arrossegades” al terreny dels “violents” que són qui “provoquen les càrregues policials”. A més, el ventall d’activitats il·lícites –en tot moment sense aportar cap exemple concret- s’amplia fins a incloure “amenaces i insults als agents per internet”, colar-se al metro o autobús –anomenats “assalts reivindicatius”,- o assegurar que els “robatoris reivindicatius” a supermercats van iniciar-se a la ciutat abans que el diputat andalús Sánchez Gordillo els posés de moda.  Paradoxalment la peça oblida les aturades de desnonaments, una acció “il·legal” que sí s’ha produït de forma reiterada en els darrers mesos a l’àrea de València.

Tampoc les ubicacions ideològiques dels “violents” són massa precises i es deixa tot en una nebulosa que va des de “independentistes procatalanistes” a “membres radicalitzats de sindicats laborals” sense donar més noms concrets que organitzacions com Terra Lliure –dissolta el 1995- o el FRAP –Front Revolucionari Antifeixista i Patriota, dissolt el ja llunyà 1978. Tot i així, el perfil tipus del “radical a València” és, segons l’article “un jove d’entre 16 i 30 anys”. Un perfil, a més, s’assegura que no coincideix amb les “persones desafavorides per la crisi”, ja que “segons les fonts consultades l’aturat o desnonat ni és antisistema ni acostuma a delinquir”, el que torna a ser força contradictori en una societat com la valenciana que pateix més d’un 50% d’atur juvenil, precisament l’edat habitual dels “radicals”.

Però la innovació de Las Provincias és que el reportatges es publica sense que hi hagi hagut a València incidents violents remarcables els darrers mesos. Sense anar més lluny, la recent vaga general va ser massivament pacífica a excepció d’uns pocs contenidors cremats després que la policia dissolgués un piquet al centre.

Aquesta no és la realitat de la ciutat segons l’article, que assegura que “quasi a diari” es produeixen “crema de contenidors, pintades o danys a locals”. Una afirmació que no es corrobora en les pàgines habituals de Las Provincias, tot i ser un diari que es fa ressò, fins i tot en portada, de qualsevol tipus d’acte vandàlic, sigui unes poques pintades o els danys amb àcid a uns aparadors.

Finalment l’article reconeix que també es vigila “els moviments de l’extrema dreta” però que “les anàlisis del [ministeri de l’]Interior [espanyol] mostren que les accions violentes a València han arribat els darrers mesos amb molta més freqüència de part de l’esquerra radical”. Una afirmació si més no discutible després de fer una ràpida recerca a les hemeroteques i trobar, sols des del 9 d’octubre, la detenció de quatre membres les penyes d’ultradreta del València per robatori, l’assassinat comés per un ex-candidat d’Espanya 2000, les acusacions creuades d’amenaçar-se entre un regidor de la formació ultra i l’alcalde de Xirivella i les agressions i amenaces de l’extrema dreta al valencianisme progressista durant la Processó Cívica del 9 d’Octubre. Una normalització i silenciament de la violència feixista al País Valencià que ja va ser denunciada a l’Anuari Mèdia.cat de 2010.