Una nit electoral a la televisió pública

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

TV3 va fer aquest diumenge un desplegament sense precedents per a una nit electoral. Vagi per endavant la meva felicitació als professionals de la nostra televisió pública per l’encert d’escollir el Parlament com a escenari principal de la retransmissió. Crec que és una manera eficaç de recordar tothom on rau la representació de la sobirania popular de Catalunya i quin edifici tan bonic l’acull. La meva felicitació també per al trio de presentadors, Ariadna Oltra, Lídia Herèdia i Joan Carles Peris, que van fer una conducció del programa excel·lent, tot i les moltes dificultats per interpretar en cada moment de la nit les diferents situacions que es produïen. Com a detall significatiu, el travelling que va encetar el programa –un llarg pla sense talls de gairebé cinc minuts de durada, entrant des de la façana exterior il·luminada fins a la sala dels passos perduts, on hi havia el set del programa, i des d’aquí fins a l’hemicicle, on es projectaven els gràfics sobre els escons- passarà a la petita història de TV3 com una veritable fita del bon gust televisiu i de complexitat tecnològica.

Però llançades aquestes floretes, deixeu-me que entri en l’aspecte en el qual vull centrar-me en aquest article: els tòpics i els defectes de les nits electorals, que arrosseguem des de fa anys i que hauríem de començar a posar en qüestió. N’hi ha molts, però els tres que diré a continuació em semblen els més flagrants.

1)La presència de representants dels partits polítics entre les 8 i dos quarts de 10 de la nit. És aquella situació d’impasse que es dona, entre que es fa públic el sondeig a peu d’urna i que comencen a sortir resultats reals de l’escrutini. Una hora i mitja que es fa llarguíssima, perquè ningú s’atreveix a donar per bons els resultats avançats pel sondeig –i bé que fan, perquè sovint s’equivoca- però els periodistes insistim a demanar-ne valoracions. I em pregunto: quin interès tenen les valoracions partidistes sobre dades que no són segures? Llavors és quan surten frases “comodí” que hem sentit dotzenes de vegades: “Hem de ser prudents, però…” “De ser certs els resultats que diu el sondeig, crec que…” “Si finalment això queda així, estaríem…”. Les últimes nits electorals, com que hi ha hagut més incertesa que mai, aquesta part del programa és plena de contradiccions flagrants (sort que mai no es tornen a passar, perquè més d’un quedaria en un ridícul complet). Què proposo, doncs? Substituir els representants dels partits per analistes independents, no condicionats pels apriorismes dogmàtics i les visions de curta volada. Deixem les anàlisis dels partits per quan els resultats ja siguin reals i no suposicions.

2)Les connexions amb les seus quan no hi passa res. Sempre he trobat patètiques les connexions en directe amb les seus, quan encara no ha sortit ningú, ni han arribat els militants, amb un pobre periodista que ha de dir: “poc ambient a la seu de tal, a l’espera de…”. Ho he viscut en la meva pròpia persona, ja fa anys, i no sé perquè no s’espera a fer-ho una mica més tard, quan els resultats ja ens assenyalen les tendències definitives.

3)Els polítics surten a valorar els resultats tots alhora. Quan l’escrutini ja supera el 90%, tots els caps de llista es decideixen a comparèixer davant les càmeres i llavors el programa embogeix, perquè s’han de tallar discursos per anar a sentir-ne d’altres; perquè aquests discursos solen tenir uns prolegòmens llarguíssims on s’agraeix la feina a tot Déu (interventors, simpatitzants, militants…) i no es va al gra; perquè algú ha de prendre la decisió de prioritzar un dirigent que parla davant d’un altre que també ho fa a la mateixa hora (i no sempre s’encerta). Tant costaria establir un ordre de compareixences dels caps de llista, ordenat i lògic? I si això no és possible, perquè no s’enregistren les compareixences que se solapen, es treuen les parts sobreres i s’emeten al cap de 20 minuts amb només les frases essencials? Ja entenc que el directe és el que més es valora en una nit així, però entre dos quarts d’onze i dos quarts de dotze es fa difícil per a l’espectador seguir correctament el fil de les valoracions. En concret, en aquesta passada nit electoral, TV3 va deixar l’Oriol Junqueras amb la paraula a la boca, després d’uns quants minuts de discurs totalment negligible, just quan començava a fer una valoració més política de com quedava la situació (i que jo recordi, aquest fragment ja no el van recuperar més tard, enregistrat). Es va optar per prioritzar l’escena del Mas al balcó del Majestic (on va repetir més o menys el que ja havia dit dins), i potser a ERC, com a nova segona força parlamentària, estaven donant alguna pista de la governabilitat futura del país.

Aquests són tres exemples de coses que es podrien millorar d’una nit electoral en directe per televisió, n’hi ha d’altres de menors, com ara l’ús constant de tòpics (“la nit serà llarga” i coses similars). Entenc que no és fàcil fer un programa d’aquestes característiques, que les decisions s’han de prendre sobre la marxa i en pocs segons i pot fallar la perspectiva. Per sort, la nit dels comicis ja no està supeditada als enutjosos i antiperiodístics blocs electorals de campanya, que tant de mal fan a la informació.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.