Han passat uns dies de la nit del 25n, segurament pocs. Tanmateix, crec que toca una mínima recapitulació.

Una campanya tan accelerada i inèdita com la que hem viscut (disfrutat i patit, a parts iguals) havia de tenir un resultat si més no sorprenent, no sé si exactament impredictible.

Tot just fa una setmana, molts (moltíssims) donàvem per descomptat el ‘premi’ a les urnes del President Mas, el qual, si bé és cert que a pocs dies de la jornada molts teníem clar que no seria un resultat absolut, sí avançàvem clarament excepcional. Eloqüent en aquest sentit, la porra electoral d’El Punt Avui. Amb més de 6.000 participants, només 13 persones van encertar el resultat de CiU; i cap dels participants va fer un ple.

Al carrer, mig país portava almenys dos mesos abillat amb roba de tertulià i ulleres de pasta d’expert analista, fent sumes i restes, ajudada per uns mitjans amb massa pressa, inflamats per (en general) una esbiaixada selecció d’opinadors editorialistes amb la ‘llufa’ del #totsambelpresident penjada a l’esquena.

Sobrepassats finalment per la complexitat i la diversitat del país, desafiats pel tossut eix social (duresa de la crisi, també en les classes mitjanes) i per l’emergent eix de radicalitat democràtica (volem fer les coses d’una altra manera)… els nostres estimats ‘tertulians’ (amb destacades excepcions) van despertar el dilluns amb uns quants blaus al cos: “sou vosaltres, els equivocats”, es defensaven i es defensen encara avui alguns (molts). Renyant-nos i sense a penes assumir cap autocrítica. No deixis que la ‘realitat’ espatlli el teu article. Realitat que, per cert, els mitjans internacionals han llegit de forma inequívoca com un suport al procés d’emancipació, no pas com un fre…

I al costat de les grans plomes i la seva sintaxi grandiloqüent, hem vist l’emergència i consolidació d’un ecosistema per sort més ric, sovint també més interessant, articulat al voltant de les xarxes socials, -Twitter genera ordre i aventura, soroll i reflexió-, i en especial al voltant del món dels blocs… que no només no van morir (com van cantar molts dels gurús del 2.0 fa uns anys) sinó que avui tornen amb més força que mai.

Aquest Diari de Campanya ha mirat de reivindicar això, precisament. És per això que cadascun dels articles que n’han format part ha anat acompanyat d’un #storify, que endreçava piulades de periodistes, experts no habituals, articles destacats a premsa i apunts a blocs alguns d’ells, m’agradaria pensar que han estat tota una descoberta per als que heu donat un cop d’ull al recurs.

La veritat és que durant la campanya, però en especial després de la nit electoral, bitàcoles col·lectives com Politikon, el Pati Descobert (quin encert a l’Ara, aprofitar el talent dels seus blocaires per enriquir el diari) o el Cercle Gerrymandering s’han fet un fart d’escriure i de donar pistes que s’han revelat més valuoses que moltes profecies de lletra impresa. Dades, dades, dades; fredor i frescor en una blocosfera que és molt més, -sempre va ser molt més, de fet-, que els tòpics que la condemnaven com a compendi d’amateurisme i calumnia.

Al costat d’aquests blocs de blocs i els seus col·laboradors, han destacat també les aportacions, -a bitàcoles principalment, però també a diaris digitals-, de Lluís Orriols, Jordi Regencós, Roger Vilalta, Roger Buch, Oriol Illa, Ismael Peña-López, Andreu Orte, Joan Carreras, Roger Palà, Aubachs, Francesc Abad, Pere Cardús, Francesc Amat, David Espinós, Oriol Bartomeus, Pau Canaleta, Francesc Canosa, Albert Medrán, Cesc Amat, Jordi Armadans… i un llarg etcètera.

+ I com que més important que l’article en sí són els enllaços que conté, acompanya aquesta última peça del Diari de Campanya un link que us permetrà sindicar-vos mitjançant RSS als blocs mencionats en l’article (i encara alguns més).

Diari de Campanya és la proposta de Mèdia.cat per seguir les eleccions del proper 25 de novembre. Durant quinze dies Oriol Lladó anirà desgranant amb comentaris diaris les principals claus de la comunicació política, tant des dels mitjans com les xarxes socials i els gabinets de premsa.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019