Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir, l’Assemblea General de l’ONU acceptava Palestina com a estat membre en l’estatus d’observador en una votació històrica en la que el “sí” guanyava de forma aclaparadora amb 138 vots, contra sols nou “no”. Un resultat que potser hauria de fer reflexionar als mitjans sobre què fan referència exactament amb l’expressió “comunitat internacional” i sobre el pes real dels qui acostumen a erigir-se en portaveus d’aquesta.

Aquesta inèrcia de considerar certes veus més autoritzades que d’altres a l’hora definir què pensa la “comunitat internacional” ha quedat especialment retratada en aquesta ocasió. El resultat de la votació podria fer pensar que aquesta aposta massivament per un Estat palestí i, fins i tot es podria extrapolar que aquest seria acceptat com a membre de ple dret si no existís el dret de veto dels Estats Units.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

En canvi, el repartiment dels espais que els mitjans han dedicat a cada una de les postures no és conseqüent amb aquesta votació i la minoria del “no” ha quedat excessivament representada, un biaix que taca un tractament en general força descriptiu i que ha fugit de donar interpretacions pròpies.

Així, La Vanguardia ha dedicat dos paràgrafs de la seva notícia a explicar la versió del Govern estatunidenc i un altre la de l’israelià, tots dos partidaris del “no”, mentre que l’opció guanyadora sols ha tingut un paràgraf per explicar-se, en veu dels representants palestins. Es podria considerar que en incloure la posició espanyola –l’únic mitjà analitzat que ho ha fet- es reforça la part del “sí”, però l’única frase citada és tan opaca que difícilment es pot considerar una declaració pro-palestina: “si s’haguessin produït avenços en les negociacions, el resultat d’aquesta votació hauria estat molt diferent”.

Encara més esbiaixat ha quedat el repartiment de veus a Vilaweb, que cedeix dos paràgrafs a Israel i un a Alemanya –amb l’argument que el seu vot va ser una sorpresa en abstindre’s enlloc de votar “no” com s’esperava- mentre que el “sí” no està explicat ni tan sols per la delegació palestina.

La peça del Telenotícies de TV3 sí va incloure un tall amb el discurs del President palestí, Mahmud Abbas, però la resta de connexions eren o bé partidàries del “no” –Israel i els EUA- o l’abstenció força crítica del Regne Unit –“no podem votar ‘sí’ per que no tenim garanties de l’ús que farà Palestina del seu nou estatus”, explica el portaveu a l’ONU del país en el tall triat per la televisió pública.- Segons el locutor, la importància de l’opinió britànica es devia al fet que és un dels dos països de la UE amb seient permanent al Consell de Seguretat de l’ONU, potser per això xoca que no s’optés per donar la versió francesa, partidària d’un “sí” molt més representatiu internacionalment i a més que inclou la població catalana sota la seva administració.

El Periódico redueix una mica més el desequilibri, amb quatre paràgrafs dedicats a explicar la versió palestina i contra els tres de la israeliana i els dos de l’estatunidenca. La diversitat de veus a favor del “no” reforça simbòlicament el seu pes i pot donar la impressió que té més suports, quan en realitat no és així i està –com han fet notar molts dels articles- força aïllat internacionalment.

També ho fa Levante, que si bé no publica una notícia englobant totes les declaracions, la seva edició digital inclou fins a quatre teletips d’EFE sobre el tema, cada un dedicat a explicar les versions de Palestina, Israel, els EUA i l’ONU –que es pot considerar com una veu diferent en favor del “sí”-, únic mitjà que se’n fa ressò i, a més, en l’article destacat en portada.

Finalment l’Ara és, probablement el que més s’acosta a una cert equitat en el tractament de fonts, en dedicar un paràgraf a donar la versió palestina i un altre compartit amb les declaracions dels representants dels EUA i Israel, encara que mantingui la dinàmica de privilegiar el “no”, amb dues veus, front el “sí”.

El Punt Avui és l’únic diari analitzat que només dóna veu a la part palestina i que a més opta pel titular –“Victòria palestina”- més emocional, davant d’una tendència molt més descriptiva i neutra a la resta de mitjans.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019