Divendres passat, en ple pont, Las Provincias avançava la dimissió de José López Jaraba com a director general de Ràdio Televisió Valenciana, una acció que no va ser confirmada oficialment fins força hores després i de la que no van informar les notícies de Canal 9. Tot i que l’article tracta la renúncia de Jaraba amb normalitat, el cert és que aquesta es dóna en un moment especialment delicat, setmanes abans de l’extinció de la societat que dirigeix, sense motiu aparent –més enllà d’uns genèrics “raons personals”- i sense cap substitut, pel que és una bomba política, sols tapada per altres bombes més grosses, com la remodelació del Consell, anunciada pel President valencià, Alberto Fabra, també en ple pont.

La dimissió de Jaraba ha generat tot tipus de rumors entre la plantilla de RTVV, bàsicament relacionats amb l’aplicació de l’ERO – des de les probabilitats que aquest sigui tombat als tribunals a que les batalles entre famílies del PP impedeixen l’elaboració d’una llista definitiva,- però el més important i segur és que el procés que a la pràctica queda blocat –de nou- fins que no es nomeni un nou director general. Al substitut de Jaraba li tocarà la ingrata tasca de signar –i probablement defensar als jutjats, si prosperen les demandes sindicals- l’expedient d’acomiadament de la televisió pública, que afecta quasi un miler de treballadors, el més nombrós dels tres en que es divideix l’ERO de RTVV, ja que els de l’ens i la ràdio ja han estat ratificats. Un “tema” que no sembla que ningú vulgui assumir, atesa les dificultats per trobar nou director general.

La biografia de Jaraba al capdavant de la televisió pública valenciana inclou la multiplicació del deute heretat, l’enfonsament de les audiències dels diferents canals de ràdio i televisió fins a fer-los irrisoris, les creixents denúncies per manipulació informativa, la gestió del cas d’abusos sexuals de l’ex-secretari general, Vicente Sanz –que mai va ser expedientat- o, més recentment, la compra de tres documentals per desenes de vegades el seu preu de mercat a una productora vinculada amb Fernando Quintela, director d’antena de RTVV tan sols dues setmanes abans que s’anunciés la presentació de l’ERO. És per això que costa de creure que Jaraba tingui cap problema en acabar d’executar els acomiadaments pendents i fan de la seva dimissió un acte especialment simptomàtic del grau de decadència a la que està arribant l’autonomia valenciana.

I és que només durant la setmana passada va entrar a presó el primer dels deu diputats del PP valencià imputats per causes de corrupció, mentre s’agreugen les altres causes, en especial el “cas Cooperació” contra Rafael Blasco –etern conseller i símbol d’una forma de fer política que procedeix dels anys 80- i avui mateix el FROB s’ha querellat contra dos ex-directius de la CAM per saquejar l’entitat. Això sumat a la dimissió del conseller d’Hisenda, José Manuel Vela, fa sols 10 dies, després de ser imputat pel TSJ del País Valencià per filtrar documents públics.

També durant la setmana que s’ha certificat la liquidació definitiva del sistema financer valencià, s’ha fet públic un informe dels tres col·legis d’Economistes del País Valencià on s’indica que l’economia autonòmica “ha tocat fons”. Una situació que té el seu reflex en una situació social altament deteriorada, amb el País Valencià líder en atur i desnonaments i una onada de protestes mai vista, inclosos conflictes tan importants i sense resoldre com el de les farmàcies, els discapacitats, Ferrocarrils de la Generalitat i el mateix de RTVV.

Mentre l’oposició es multiplica i les veus crítiques amb el Consell arriben des d’espais fins ara inèdits, com la mateixa patronal AVE, que demana, no ja un finançament millor, sinó directament el concert econòmic.

Per ara, l’única resposta de Fabra ha estat la remodelació del seu Govern, una decisió que ja va passar per moments vergonyants des del moment de saber-se els noms dels nous càrrecs, ja que el nou conseller de Sanitat, Manuel Llombart, va denunciar la Generalitat per impagaments el passat abril, llavors en qualitat de director de la Fundació Institut Valencià d’Oncologia.

Una sensació d’enfonsament i decadència que tracta de ser matisada per la premsa amiga, però que segons altres analistes podrien posar en perill no només la legislatura, sinó la pròpia autonomia valenciana. I de la que la dimissió de Jaraba en seria tot un símbol.