Noves guerres i tequiles

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Comencen bé. Un canvi de govern genera expectatives. I més el retorn, 12 anys després, del PRI al govern dels Estats Units Mexicans, nom oficial del país que els darrers dies va voler canviar el president sortint, Felipe Calderón. Potser perquè se’l recordés per algun fet positiu. EPN (t’has d’acostumar als acrònims, tant a Mèxic com als EUA), sigles del nou president mexicà, Enrique Peña Nieto, va assumir el càrrec enmig d’uns enfrontaments entre policies i estudiants que feia temps que no es veien.

Desenes de detinguts i empresonats a les sòrdides presons del Districte Federal. Moltes detencions considerades arbitràries o de gent que diuen que passaven pel lloc dels fets. I un ús desproporcionat de la força per part de la policia de la capital, segons diferents organitzacions de drets humans. I ves per on aquesta setmana també ha canviat l’alcalde, però segueix sent governada pels “esquerrans” del PRD, ara amb l’eficient ex-fiscal capitalí Miguel Ángel Mancera al capdavant. I una denúncia de falta de protecció del dret a la llibertat d’expressió durant les manifestacions i protestes públiques i Amnistia Internacional exigint que s’investiguin els excessos policials.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Tindran feina, per molt que hagin signat un pacte per Mèxic, que recorda molt al Pacte de la Moncloa, segons els analistes. Hi ha molt descontent i molt jove ni-ni. I les enquestes són molt desencoratjadores. La població ho diu clarament: prefereix que el narco segueixi fent negocis i que els doni les engrunes. Però sense violència. La població també assumeix sense escrúpols que els polítics o funcionaris de dalt – els nostres funcionaris són anomenats buròcrates- poden robar però que a canvi han de repartir una mica dels seus fruits.

I als del nostre gremi, els periodistes, els segueix preocupant el de sempre: la incapacitat de poder treballar de forma segura, sense violència i sense censura. La por que tenen alguns pel retorn de les velles pràctiques del PRI durant els 70 anys que va governar sembla esvair-se precisament pel nou context global. L’augment de les xarxes socials impedeix els antics abusos amagats. I la influència internacional d’iniciatives alternatives com Cimac, que vol contribuir al canvi i a la democratització dels mitjans, no paren de créixer.

Hi ha més feina que mai a investigar. I també a impulsar un periodisme compromès amb la resolució pacífica dels conflictes. Veritats o mentides s’acaben sabent molt més del que es coneixia en els foscos anys de la ‘dictadura perfecta’. I aquest és un guany que s’ha de potenciar per aconseguir el que necessiten els mexicans: més equitat i justícia social.

La batalla de la veritat no pot desaparèixer enmig de la boira de la guerra, com afirmava David Carr el 26 de novembre en la seva columna habitual dels dilluns al The New York Times. Ja sigui una guerra declarada o una que no, com la que viu Mèxic.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.