Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va encarregar el passat setembre de 2012 l’elaboració d’un estudi per analitzar el funcionament de les seves empreses per a “procedir a una revisió de les conclusions del treball realitzat en la elaboració del Pla Estratègic i l’elaboració del Pla de Viabilitat que permeti la continuïtat del servei públic que té encomanada la CCMA”. La guanyadora d’aquest concurs públic per valor de 150.000 euros va ser PricewaterhouseCoopers (PwC), una de les empreses multinacionals d’auditoria i assessorament més grans del món.

Però què en sap PwC de mitjans de comunicació públics? Segons un informe elaborat pel Col·lectiu Informació i Transparència (CIT), fet públic ahir mateix, no massa. Segons es recull de la llista de temes en que la pròpia empresa es considera experta, les seves capacitats en mitjans es limiten a la televisió de pagament i la publicitat en televisió, però no té en compte les vessants comunicatives, ni de continguts ni, molt menys, de la funció social.

Però l’estudi no es limita a posar en dubte la capacitat de PwC per analitzar la viabilitat del servei públic informatiu, sinó que fins i tot critica un model d’auditories “externes” que tindrien l’única finalitat de justificar les mesures que els directius de les empreses o institucions ja han decidit prèviament. El cas de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) en el que l’actual ERO que afecta quasi 1.200 treballadors ve avalat per un informe de PwC serveix per reforçar aquesta tesi. Segons membres del Comitè d’Empresa de RTVV –citats pel CIT- els responsables de PwC van arribar a reconèixer en una reunió que els directiu de l’ens públic els havien marcat la xifra d’acomiadaments abans de començar a redactar l’informe. De fet, aquest va ser modificat, ja que la primera versió estava encarregada pensant en un ERO més reduït, que posteriorment va ser ampliat, amb la conseqüent necessitat de reelaborar parcialment l’informe.

A més, tota l’anàlisi econòmica es limita a una sola pàgina en que es redueix el cost en personal de 72 a 18 milions d’euros a base d’externalitzar serveis, però sense atrevir-se a comparar el cost global d’ambdós models perquè “els costos d’externalització són significativament sensibles al grau l’agrupació dels serveis inclosos en els contractes”.

En total, l’estudi de PwC sobre RTVV va ocupar 80 pàgines –“més aviat esponjades”- a un cost de 180.000 euros, pel que els membres del CIT no s’estan de qualificar-lo com “una mostra clara de mala praxi professional, possiblement de malversació de fons públic i també una evidència d’un desconeixement profund del que s’està analitzant”.

A més, aquesta avaluació de RTVV també va ser durament contra-argumentada per tres professors de Periodisme de la Universitat de València aquest juliol passat, en un documentat estudi on posaven en dubte que el nou model de RTVV permetés mantenir una mínima qualitat periodística.

Però l’estudi del CIT va més enllà d’analitzar el paper de PwC a RTVV i es fixa en quins seran els encarregats d’avaluar la CCMA, atès que els despatxos de l’auditora són independents els uns dels altres.

Així, posa l’accent en les estretes relacions entre el soci director de la filial catalana, Xaver Brossa, i del responsable del sector públic, Joaquim Triadú, amb CiU. Sobretot d’aquest segon, qui va arribar  va formar part de diferents governs de Jordi Pujol. Però a més de les relacions polítiques –que segons alguns professionals podria tenir relació amb el fet que PwC hagi aconseguit 15 contractes per valor d’1,6 milions d’euros en dos anys- tant Triadú com Brossa tenen un perfil ideològic clarament escorat cap a posicions neoliberals i simpatitzants amb les privatitzacions i externalitzacions. El primer és vice-president del Public-Private Research Center, un lobby que propugna la privatització d’empreses i serveis públics i que està ubicat dins l’escola de negocis IESE, mentre el segon és membre del Cercle d’Economia i vice-president del Banc Sabadell.

Finalment, l’estudi del CIT posa alguns exemples d’importants errades de PwC, com la recent sentència del Tribuna Suprem espanyol contra l’assessoria, condemnant-la a pagar 20 milions d’euros al Grupo Torras per una auditoria de 1990 en que va manipular els comptes per donar uns beneficis de 4.000 milions de pessetes, quan en realitat es trobava amb unes pèrdues de 100.000 milions. O la contractació de l’ex-President balear Jaume Matas com a expert en energies renovables per part de la filial novaiorquesa fins que va dimitir arran de la seva condemna judicial el 2010.