Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La manca de crèdit de les empreses és una de les queixes més habituals de patronals de tot tipus, alguna de les quals, com la vallesana CECOT, ha arribat a endegar una recollida de signatures per tal que les noves partides destinades al sanejament bancari es dediquin directament al crèdit cap al teixit productiu.

Però no sembla que els mitjans de comunicació, o com a mínim les grans empreses del sector, tinguin els mateixos problemes d’accés al crèdit que la resta de rams. Segons una investigació publicada pel digital El Confidencial, durant els deu mesos que van des de la sortida a borsa de Bankia fins la seva intervenció el maig passat, l’entitat presidida per Rodrigo Rato va renegociar i renovar a condicions molt favorables les línies de crèdit d’alguns dels grups de comunicació més grans de l’Estat espanyol. El més beneficiat va ser PRISA, editora d‘El País i la SER entre altres mitjans, al qual se li va ajornar el pagament de 224,6 milions –que sumats als ajornaments d’altres entitats bancàries suposarien un total de 395, 59 milions que el grup era incapaç de pagar i que ara tindrà temps fins al 2014 i 2015 per anar cobrint.

Però PRISA no va ser l’únic. La Razón va veure com un crèdit d’un milió d’euros quedava ajornat i reduit a 600.000; Mediaset –propietària de Tele5, Cuatro i altres canals de televisió- aconseguia diverses renovacions de crèdits i avals per valor de 52 milions d’euros; La Voz de Galicia una altra renovació per 1,4 milions a més d’un avançament per valor de 200.000; El Grup Vocento –propietari de l’ABC i Las Provincias, entre altres capçaleres- també va aconseguir un “ajustament” del seu crèdit fins a deixar-lo en cinc milions a més de targetes de crèdit i avals per valor de 2,025 milions, i Ecoprensa –editora d’El Economista– veuria reduïts els seus deutes de 400.000 a 160.000 euros. Altres grups aconseguirien avals de Bankia per aconseguir crèdits ICO, com Intereconomía –per valor d’1,66 milions- i Mediapubli de Público –1,8 milions-.

Aquesta concessió de crèdits tan favorables per un banc amb fortes dificultats financeres va anar acompanyada d’una forta inversió publicitària en mitjans, que en entorns del sector van arribar a anomenar “l’efecte Bankia”. L’increment de fins a un 21% de despesa en publicitat als mitjans –sobretot televisions- en un moment en que la facturació general baixava va ser decisiva per salvar els comptes de força mitjans. Tot i que l’increment de publicitat va ser generalitzat a tot el sector financer, en un moment que, resultat de les fusions, apareixien noves marques que s’havien de donar a conèixer, Bankia va ser qui més esforç publicitari va realitzar.

Durant aquella època Bankia assegurava que ja havia superat el sotrac de la crisi, anunciava beneficis, feia prediccions de futur fabuloses i recollia titulars i editorials elogiosos, tal com ja va analitzar Mèdia.cat el maig passat.

Ara caldrà veure si la nova direcció de l’entitat rescatada amb fons públics manté la seva política d’afavorir certs grups de comunicació. Segons els comptes presentats per l’Associació d’Editors de Diaris d’Espanya (AEDE) pel 2011, la majoria de capçaleres s’enfronten a crèdits a curt termini –amb venciment a menys d’un any vista- impossibles de complir. Segons explica el digital especialitzat PRNoticias, La Vanguardia té un deute de 26,9 milions, però el 2011 només va guanyar 577.000 euros, i El Periódico un de 33 milions, 24,5 a curt termini, contra set milions de beneficis.

Entre els principals diaris de Madrid, El País té un passiu de 83,7 milions d’euros mentre va guanyar-ne sols 12,2. Els deutes d’El Mundo són de 60,5 –44,1 a curt termini- amb unes pèrdues de 5,6 milions l’any passat. I l’ABC acumula uns deutes de 124 milions i unes pèrdues de 8,1.