L’anormalitat ultradretana

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Quan llegiu aquest article ja s’haurà tractat a la cambra alemanya de representació territorial (Bundesrat) la il·legalització de l’ultradretà Partit Nacional Demòcrata (NPD). Aquesta sessió extraordinària serà possible perquè els caps de govern dels setze estats federals alemanys van acordar a principis de desembre signar un document conjunt en què insten el Tribunal Constitucional a iniciar el procés d’il·legal·lització de l’organització, que aplega la majoria de neonazis alemanys.

Alemanya té un problema greu amb la ultradreta que va més enllà de l’ascens d’aquest partit. Les trames ultradretanes al si de la policia, de l’exèrcit o dels mateixos serveis secrets alemanys (BFV) han quedat en evidència durant els darrers anys en diverses ocasions, però cal reconèixer la unitat i la determinació de la resta de partits polítics alemanys a l’hora de combatre, denunciar i desmantellar aquestes trames. La mateixa Angela Merkel va forçar aquest estiu la dimissió del cap del BFV, Heinz Fromm, en saber-se que els serveis secrets havien destruït proves contra el grup neonazi que havia assassinat nou immigrants i un policia entre els anys 2000 i 2007. Sí, tenen un problema greu i no l’amaguen.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

No podem dir el mateix a casa nostra. Tot just fa una setmana, a la manifestació unionista de Barcelona –comunicada i autoritzada per la delegada del govern espanyol- hi van participar elements i grups organitzats públicament adscrits a la ultradreta. La quarta força política al Parlament de Catalunya, el Partit Popular, manté els honors al seu president fundador, Manuel Fraga Iribarne, ministre del govern colpista de Franco i responsable polític, entre d’altres crims, de l’assassinat per part de la policia de cinc treballadors a Vitòria durant una vaga l’any 1976. El passat 12 d’octubre la ultradreta es va manifestar un any més a Barcelona exhibint impunement símbols franquistes. I en el decurs de la darrera campanya electoral hem pogut rebre a casa pamflets i propaganda política de formacions de clara inspiració ultradretana i xenòfoba. Quatre exemples de com la ultradreta campa lliurement per l’esfera pública. Quatre exemples que serien impensables i, sobretot, il·legals a bona part d’Europa i específicament a la injuriada Alemanya. Però aquí no passa res.

El bonisme explica que els diaris només els tanquen els lectors i els partits polítics, els votants. Però això és fals. Una societat que es vol democràtica, justa i lliure ha de comptar amb instruments jurídics eficaços que li permetin protegir-se de persones i organitzacions que volen posar fi, precisament, a la justícia, la llibertat i la democràcia a què aspirem. Entenem que això no és possible a Espanya precisament per l’essència i l’origen viciats de la seva transició política, que amara el conjunt de la seva arquitectura institucional, però ens cal tenir-ho clar, molt clar, quan imaginem i projectem el futur Estat on voldrem viure.

Entretant, és responsabilitat dels periodistes i dels mitjans de comunicació informar per denunciar amb contundència cada presència pública i cada acció política de la ultradreta.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.