Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Avui acaba a Dubai la Conferència de la Unió Internacional de les Telecomunicacions (ITU, per les seves sigles en anglès) dedicada a debatre i regular la gestió d’internet.

La cimera, que a penes ha comptat amb seguiment mediàtic al nostre país, ha mostrat postures molt enfrontades entre els diferents països i difícilment s’acabarà amb algun tipus d’acord que no sigui purament testimonial.

Però no per això, la “batalla d’internet” lliurada durant deu dies al país àrab no és menys important. Per primera vegada des del desenvolupament de la xarxa global s’ha plantejat la creació d’una gestió internacional unificada d’una estructura que, per ara, es troba en bona part en mans d’empreses privades i d’associacions sense ànim de lucre. Per exemple, els dominis -un punt estratègic de primer ordre- són gestionats per la ICANN, una entitat autònoma però que depèn d’un contracte amb el Departament d’Estat dels EUA.

Les poques notícies que han sortit als mitjans catalans s’han limitat a reproduir els arguments de les grans agències de notícies estatunidenques, en el sentit que tot es limitava a una batalla entre els països –una aliança de Rússia, Xina i alguns països àrabs- que pretenen augmentar la regulació estatal sobre els continguts que circulen per la xarxa i facilitar-ne la censura, acabant o limitant així amb el tarannà llibertari que fins al moment ha definit Internet. A l’altre bàndol, els EUA, Europa i grans empreses com Google tractarien de garantir la llibertat d’expressió i de circulació de la informació. En aquest sentit, el Parlament Europeu va aprovar una resolució contra qualsevol reglament que pugui perjudicar el caràcter obert d’internet.

També s’han sumat a la defensa d’una internet lliure organitzacions civils com Avaaz, una plataforma global ciutadana que promou la defensa dels drets humans i les llibertats civils, precisament, utilitzant les eines oferides per Internet. Avaaz ha endegat una recollida de signatures virtual per tal de pressionar els governs reunits a Dubai i que ja supera els 800.000 suports. Però el seu manifest, a més, inclou alguns matisos respecte la versió més aviat maniquea presentada per agències com Reuters, que oblida, per exemple, que l’aliança de Rússia suma també països democràtics com Índia, Brasil i altres països llatinoamericans

L’entitat recorda que la gestió actual d’internet dista molt de ser perfecta que els EUA i les grans corporacions compten amb “una posició dominant que hauria de ser reformada”. Però aquests canvis no es poden limitar a “un tractat polític i opac entre governs”, sinó que “hauria d’emergir d’un procés obert i transparent impulsat per la ciutadania”.

Precisament aquesta posició dominant dels EUA i les multinacionals amb seu a aquest país és un dels principals arguments als països favorables a una reforma en que s’estableixi un òrgan internacional i clar per a la xarxa. Com apunta, per exemple Juan Alfonso Fernández, professor universitari i Assessor del Ministeri cubà d’Informàtica i Comunicacions, casos com la persecució contra Wikileaks –a qui la ICANN va retirar el seu domini- no permeten als Estats Units presentar-se com a garants de la llibertat d’expressió i la neutralitat. Un predomini, a més, que també té un fort component comercial, ja que el gruix del negoci generat a la xarxa es troba en mans d’empreses d’aquest país i que serien les principals beneficiàries de la “desregulació” actual.

Altres, com l’analista de xarxes socials, Thomas Crampton, advocaven per un acord que, al mateix temps que garantís la llibertat per als internautes, augmentés la institucionalització d’internet, convertint-lo en un servei públic, com ho són els correus o el telèfon. Aquesta definició, per exemple, obligaria a les empreses a garantir el servei a tot arreu, inclòs on aquest no fos rendible, com zones rurals o empobrides, tal com passa amb el servei postal.

Sobre el futur d’internet i les seves implicacions per la democràcia i la participació en va parlar amb Mèdia.cat la investigadora de la UAB Mayo Fuster, en una entrevista a principis d’any.